L'egoisme individual en l'esfera política


L’egoisme com a comportament de l’individu
Si analitzem el comportament d’un individu racional, veurem com aquest tendeix a percebre el món d’una manera individual, assimila el que percep seguint un sistema personal i expressa les seves expectatives i experiències d’una forma característica intrínseca a ell. Analitzant aquest comportament, podrem observar com la majoria de les decisions adoptades estan regides per l’egoisme individual, contraposat al terme d’altruisme individual, entenent aquest com la contribució al benestar d’un individu a costa del propi. Així en les decisions, s’intenta afavorir el benefici propi o del col•lectiu al que pertany, ja siga per relació professional, familiar o afectiva.

El comportament egoista en l’esfera política.
L’esfera política és l’encarregada de gestionar els béns públics, garantir la competència, la igualtat d’oportunitats entre ciutadans i el correcte funcionament d’un país. Els comportaments dels individus dintre d’aquesta esfera no poden estar regits per l’egoisme individual, ja que si es regeixen per aquest s’allunyen dels objectius naturals de la política però, què passa quan l’esfera política es regeix per comportaments egoistes individuals?, doncs, que es fomenta l’amiguisme i el clientelisme. S’aproven lleis que beneficien l’abús de poder mitjançant condemnes insignificants o reduccions d’aquestes. Es distorsionen les dades públiques, falsejant una realitat que no es còmoda per als governants; despeses sense justificar, apropiament il•lícit d’ajudes públiques, obscurantisme en la licitació publica. L’esfera política marcada per comportaments egoistes, s’allunya de l’ètica i cau en la ineficiència més absoluta. En comptes de marcar les pautes de comportament i control, l’esfera política amb aquest comportament intenta traure-li tot el suc al càrrec que ostenta.

El filòsof francès Montesquieu reflexionava dient: “ tot home que té poder tendeix a abusar-ne i a arribar fins on troba els límits. Amb l’objectiu de garantir les llibertats, cal frenar el poder”. O es corregeixen aquests comportaments aplicant dures sancions correctores, o es limita el poder dels representants dels ciutadans, però si no s’aconsegueix solucionar-ho, continuarà perpetuant-se la ineficiència i la mala gestió, que segurament serà la cosa més probable que passe, coneguent la idiosincràsia de la societat espanyola.

* publicat a