Salaris Baixos



Per les declaracions els coneixereu." La CEOE achaca a los salarios y al elevado coste de los despidos que la destrucción de empleo en España sea mucho mayor que en el resto de los países de la Unión Europea". Aquest fill de putisme verbal que tant agrada a la CEOE no és una pràctica estranya. Al començament de la crisi, per boca del seu president,  ja van apuntar  que “ sería bueno hacer un paréntesis en la economía de libre mercado” Però no ens enganyem, la CEOE no representa  la majoria del teixit empresarial espanyol, quan aquest, bàsicament, està compost per xicotetes i mitjanes empreses que, a hores d’ara, estan  amb l’aigua al coll o enfonsades en la puta desesperació. I sorprèn que sempre ixen els llepaculs de les grans corporacions subsidiaritzades pel govern de torn, o amb subcontractes monopolístiques amb el rerefons d’un concurs amanyat o d’una concessió d’una activitat econòmica concreta, dient que això de l’atur és cosa dels salaris elevats dels treballadors. ¿ Elevats?.  Un estudi publicat fa uns dies per la prestigiosa escola de negocis IESE i per Adecco apunta que un espanyol cobra la meitat que un anglès, un holandès o un alemany. 



 Si parlem de salaris i d’ acomiadaments elevats, parlem-ne. “Goirigolzarri abandona el cargo de consejero delegado del BBVA con una pensión superior a 50 millones de euros”. "El presidente de Iberdrola ganó casi 17 millones en 2008 entre sueldos y gratificaciones".
¿ Com poden dir tot això dels salaris quan una de les empreses del president de la CEOE deu a la plantilla uns 2,5 milions d'euros?. 

És fàcil parlar de salaris, posar els dits en els ulls dels assalariats i al mateix temps obligar-los a caminar  però, ¿ quan assumiran el grau de culpabilitat els gestors de les grans corporacions?. Potser, al segle vinent.