Paisatge visual




D’un temps ençà, el paisatge visual valencià s’ha tenyit d’un color rogenc. L’arribada de la crisi econòmica ha paralitzat les construccions que formiguejaven a cada racó del territori , tractant d’aprofitar una realitat sempre efímera, fugaç, emmirallada per un continu creixement econòmic. I  la paràlisi ha revestit amb nous pigments, de rajoles nues, aquest país de grues i cement, de sol i platja, de gurtels i fabres. 
I la societat s’adapta a la realitat mostrant-se condescendent  amb els lladres de guant blanc  i corbata planxada, últims  responsables  de requalificacions i pais, al·legant que tots són iguals i Darwin és més present que mai. S’eixampla l’ombra del dubte. Ens furtaren la vergonya, revestiren la realitat amb l’opacitat del discurs solemne i  ja res ens sorprendrà, ni la neu a l’estiu.  


........................................................................


 i l’espai serà desert
i amb la boca oberta
tragaràs silenciosament,
t’ensenyaren a callar
a no dir res,
a acariciar un demà
     amarg,
a assumir-lo com a teu,
horitzó esquerdat