Crisi, mercats financers i economia

                                                     
Des de l’existència del capitalisme, la crisi com a fase del procés econòmic ha estat present periòdicament. El passat és un pròleg, apuntava un dramaturg anglès. No obstant, la incidència de la crisi en els diferents períodes temporals  no ha estat la mateixa, l’única comparable a l’actual és la del 1929, no per les causes sinó, per la gran magnitud que està tenint.

La crisi actual ha canviat el pes de les forces que interactuen en l’espectre decisori. Hem passat d’un fort pes dels Estats dintre del sistema  a una pèrdua gradual de la força d’aquests envers els mercats  i ara, estem patint les conseqüències de la no regulació dels mercats financers.  El nihilisme dels mercats de capital sense regular converteix el benestar en un simple efecte secundari de l’activitat d’un casino, apuntava keynes, a vegades es guanya però quasi sempre s’acaba perdent.

L’exemple concret d’aquesta pèrdua de poder el trobem en les mesures aprovades pels respectius governs europeus. Tots han adoptat mesures  encaminades per  satisfer els mercats. Mentre l’especulació financera utilitza els instruments que té al seu abast, bons, deutes, agències de rating, i demés apostes en els parquets borsaris per obtenir el màxim benefici d’un període convuls.

A mesura que avança el temps, podem comprovar com la idea plasmada pel professor Subirats en el pròleg del llibre Democràcia Econòmica respecte l’economia és una realitat. S’ha convertir un artifici construït pels humans com és l'economia en un fenomen que es presenta com si estigués fora del control social. Hem anat acceptant que es naturalitzi l'economia, fins situar-la fora del debat polític i social.

Tanmateix aquest procés de naturalització fa temps que va començar com a conseqüència de l’abandonament  per part d’alguns economistes, majoritaris  en les aules universitàries,  dels condicionaments socials, polítics, històrics i psicològics per explicar la realitat. Adoptant models matemàtics allunyats d’una realitat interdisciplinària.


4 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Em fa que no estaran mai per la feina d'una economia humanista: impediria prendre segons quines decisions. I això ho tolera molt malament el capitalisme ferotge.

Joanjo ha dit...

Desnaturalització? més be, naturalització no? no em queda massa clar

Jordi Oltra ha dit...

Doncs, segons com estan les coses, Xavier, és quasi una utopia, però bé, les utopies servixen per avançar

Joanjo, gràcies per l'apreciació, és el que té l'escriptura, alguns lapsus si no ho rellegim podem tenir.

Joanjo ha dit...

jeje no home, si no sabia si era una errada o incapacitat meua per entendreho.. ;) ànim i continua escrivint que m'agrada llegir :)