La gallina de les rajoles d'or

Hui he llegit al blog de la zel unes versions del conte els tres porquets. Agradant-me  la idea,  he decidit fer una versió del conte la gallineta dels ous d'or.



Això era un país de fallers, moros, cristians i algun que altre moro reconvertit. Corrien els anys 90 i el valencianet, patriòtic com ell assoles, havia vist passar  per davant del seu nas molts trens carregats. Destinació Sevilla, Barcelona o Madrid. 

Va veure passar l’estat febril de les olimpiades, de l’expo i collonades mils, en això va clamar al
cel tot fent-se creus amb els dits:

-Santa maria, quanta inversió sense profit. Quants de duros invertits.

Mentre les taronges servien per omplir algun que altre tetabrik, Don Simon i Pasqual, es repartien el mercat, baixaven el preu dels melons, i les tomaques podrides al bancal. El descontent augmentà en observar que l’excel·lentíssim president de tots els valencians, un tal Lerma, socialista i obrer, l’únic que feia era deixar-se créixer la barba com si anés a aparèixer en un betlem. Els clams augmentaven i  vingué el gran miracle, que ni Sant Vicent amb el ditet, aparegué la gallina de les rajoles d’or. Un murcià empadronat a Benidorm, bronzejat típic JulitoIglesias, seduí moros i cristians. Me va me va me va me va me va. Me van los duros, me van los lujos, de aquí y de allá. 

Pon que pondràs, el país va canviar de dalt a baix, terres mítiques, ciutats de les arts, ciutats de les llums, urbanitzacions, costes i litorals, amb rajoles va urbanitzar. I el valencianet de pro, més content que unes pasqües sentia l’orgull de vore el país enrajolat. 

Després vingué Paco Camps, la gallina ponedora deixà les rajoles, i quedà tot empantanat. Els país mig construït, la casa per agranar, briatores, veles i algun capellà, Barberà amb la cassalla, Blasco repicant, Font de Mora pensant, canviarem el xinès pel valencià. Roda que rodaràs al mateix lloc arribaràs. L’atur a tornat al servef valencià. Ací s’acaba esta història d’una vesprà sufocant. 40 graus a l’ombra. Barbaritats

1 comentari:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Però en els contes no guanyen els bons??, açò és el primer capítol veritat??? d'alguna forma hem de continuar escrivint línies...un gir inesperat estaria bé :)

B7s!