El tigre i la neu

Ahir vaig vore El tigre y la nieve, de Roberto Benigni. Ací deixe unes pinzellades.


Fantasia i realitat. Roberto Benigni traça línies secants entre ficció i realitat. Història tendra i còmica, metafòrica i real. Viatge d’anada i tornada. La recerca de la felicitat comença per ú mateix, per transmetre felicitat és necessari ser feliç, recorda el poeta. Trobar les paraules justes, declaració d’intencions, però no ja les paraules, sinó els moments, elegir la bellesa des d’un principi, i aprofitar cada instant com si fos únic, aquesta nit no tornarà mai més, en el gran rellotge del temps hi ha escrita una sola paraula: Ara.  So close your eyes / Open you heart / To one who's dreaming of you.  Canta Tom Waits.

Attilio, poeta i perfecte despistat, contínua és la frase - saps on està el meu cotxe?,  recerca l’estima de la Vittoria. Però ella, a diferència d’ell, es resisteix resistint-se..- M’agradaria prendre el te sola, ( diu ella) - a mi també m’agradaria prendre el te sol, però els podem prendre junts, cambrer, dos tes sols ( diu ell). Diàlegs enginyosos  i acurats fan saltar el somriure. I el nostre Attilio, el poeta, no content amb les negatives constants de la seua musa viatjarà, en plena guerra d’ Iraq, a Bagdad. La vida de la Victoria està en perill i ell ho deixa tot per amor. Encarna el poeta la bogeria d’allò que diuen amor. Si no us enamoreu, està tot mort. Existeix alguna cosa més prop de la mort que una guerra?.

I les imatges de la guerra s’entremesclen amb la ironia i la reflexió però, també prenen força sense paraules, quan el paper moneda, els bitllets, són trepitjats per dones vestides amb burka a la porta de la mesquita. Imatges d’una guerra. Els poetes no miren, observen.

Bagdad, vida i mort, il·lusió i desesperança es reflecteixen en el diàleg entre el poeta italià i un poeta amic iraquià. - Després de nosaltres no hi ha res. Ni el no res, que ja seria alguna cosa. ( poeta iraquià). Jo estic content d’estar viu, segur que quan estiga mort m’enrecordaré de quan estava viu ( Attilio)

En aquest viatge d’anada i tornada, Attilio intentarà aconseguir que el cor de la Vittoria bategue amb la mateixa intensitat que ho fa el d’ell.
I la gran pregunta, un tigre sobre la neu?, en Roma, en Bagdad?, on?. La resposta, mirant la pel·lícula. 

2 comentaris:

maijo ha dit...

Hola, Jordi.
A mi també em va semblar una pel·lícula amb màgia. Llegir el teu post m'ha fet sonriure una altra vegada en recordar-la.
Salutacions.

Jordi Oltra ha dit...

Gracietes per passar pel blog. m'agrada traslladar somriures. salutacions