Caixes, bancs, i el temps va passant

Ja està el pla de recapitalització de bancs i caixes  damunt la taula. Amb l’objectiu de tapar els forats de bancs i caixes no siga que l’esvoranc produït acabe per enfonsar un país, com li va passar a Irlanda.

Huit mesos tenen les caixes per aconseguir el capital que els permeta situar el rati d’eficiència al 8%. És a dir, els bancs i caixes han de tenir un capital  del 8 % dels diners que han prestat.  I com s’aconseguirà això?, molt fàcil,  l’estat ( que som tots) assumirà les pèrdues de les caixes moribundes, les sanejarà i acabarà privatitzant-les.  Les caixes amb tota l’obra social al darrere expiraran com a caixes per intentar sobreviure com a bancs privats.

I a partir d’ací, només cal preguntar-nos, si algú assumirà alguna responsabilitat per l’estat agonitzant de les caixes.  Què feia el supervisor, Banc d’Espanya, quan les caixes s’abocaven a inflar la bombolla immobiliària?. Assumiran la responsabilitat els consellers de les caixes?,  assumiran la responsabilitat els empresaris, sindicats i polítics que s’asseuen en els consells d’administració de les caixes?, toc toc toc,  ha dimitit algú?.

Tic, tac, tic, tac.................................... i el temps va passant.