Comptat i debatut. Pau Alabajos



Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta
país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires. 

País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita. País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat. 

País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya
país de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica país de l'enveja i l'auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera

País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l'armari
país de la vacuïtat, de l'ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe. País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l'ostentació.

País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l'espai, país de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu