Reforma laboral



Estos dies m'han preguntat si la reforma laboral ens servirà per eixir del pou. Sóc de l'opinió del Sala i Martín; els economistes no endevinen el futur, això només està a l'abast de tarotistes, astròlegs i demés professionals dels horòscops. Els economistes, com els metges, recepten les mesures per tal que l'economia millore, tenint present que l'evolució dels malats no sempre és la mateixa perquè no tots són iguals.

El Real decret llei de la reforma laboral aborda aspectes com el tipus de contracte, la flexibilitat i l'abaratiment de l'acomiadament. La reforma laboral està venent-se com el producte miraculós que impulsarà el creixement econòmic, com si el marc laboral fos l'única variable determinant del creixement econòmic.

Amb les mesures adoptades, a curt termini, serà complicat ( o pot ser impossible) que incrementen els llocs de treball, al contrari, poden generar més atur per les facilitats d'acomiadament. Pel que fa al llarg termini, les mesures adoptades poden incrementar la confiança de l'empresariat alhora de la contractació amb la contrapartida que s'incrementarà la precarietat entre els joves, condemnats als contractes de formació fins als 30 anys.

Mal comencem si l'única aposta del Govern és la Reforma laboral que només aprofundix en les mesures aprovades pel govern ZP i en canvi no s'aposta per un profund canvi en el model productiu espanyol. Canvi que comença per reformular tant el model polític com financer, models que ens han portat a la ruïna, i per canvis radicals en l'educació i en el foment de la innovació.

Però és obvi, l'educació i la innovació, motors del canvi, no són apostes de futur dels que manen, ni dels d'ara ni dels d'abans, perquè això significaria un canvi en l'estratificació social i ja se sap; no és bo que els fills de la plebe puguen arribar a ser les elits d'un país, els poden furtar la cartera.

*publicat a Quatretonda digital