El ninot indultat

Fa dies les flames  esborraren l'olor de coet  i traca de pobles i ciutats valencianes. Els ninots carregats de sàtira i mala baba desaparegueren sota les flames, a excepció d'aquell indultat que,  per votació popular o pels plors d'alguna fallereta  major infantil, va veure canviar el destí d'esdevenir cendra en la nit de la cremà.

Com un ninot indultat, l'ex  molt honorable  amb l'estil que el caracteritza; bronzejat perenne i camisa blanca ( amb els punys ben però ben passats ) , navega per l'albufera. La imatge que podem trobar al reportatge de la revista Telva no té preu, Cañas y barro o el Chanquete de l'albufera en busca de la seva redempció. 



Per les declaracions fetes a la revista, se'l  veu fort després de l'indult per petició popular; "estoy más preparado que nunca para ser presidente de la Generalitat o del Gobierno ", nou candidat per al PSPV-PSOE?, que tremole l'atleta dels 100 metres i Alarte, el xicon d'Alaquàs, que este va a per totes, mi deseo podría materializarse en una apuesta política y aún no es el momento de hacerlo. Con tranquilidad, Dios dirá. Ateus, rojos, pecadors i incrèduls, tornareu a cremar en l'infern perquè l'imminent retorn del segon màrtir valencià després de Sant Vicent està al caure; lo único que he hecho ha sido ganar elecciones y hacer que la Comunidad Valenciana se sintiera por primeras vez en muchos años fuerte, próspera, digna, moderna y leal a España!  Despertant els nostres cors València riu. 

La sessió de  fotos acaba amb una paella, però més que paella, caldria que menjara rabos de pansa, perquè és de memòria fràgil; la austeridad "ha sido siempre mi bandera". "Austeridad es hacer hospitales, colegios, depuradoras... No hay margen para el despilfarro".

Redéu, sempre hi ha algun ninot que es salva de la crema i a vegades no és el que triaríem nosaltres, no tots tinguem els mateixos gustos. Per la senda de les flors ja ve l'estiu. Creua el carrer la xicalla replegant els trastos per a la falla.