Sanitat I


La sanitat continuarà tenint el caràcter públic, universal i gratuït, però nosaltres la privatitzem i després busca qui t'ha pegat. Ara toca la sanitat, la inutilitat d'aquesta panda de mal gestors no té límits. Quan un dit apunta cap al cel el tonto mira el dit, doncs així estem, mirant des de fa anys el ditet d'aquests incompetents i vanagloriant-nos de lo llustrosa i preciosa que està València.

Sincerament, estos lladres, utilitzant el terme que empra Al tall en la cançó publicada al disc Quan el mal ve d'Almansa, saben gestionar alguna cosa que no siga la seva pròpia butxaca?. Què han fet durant tots aquests anys?, algú dimitirà?, algú assumirà responsabilitats?, o com sempre tindrà la culpa el pobre desgraciat de posar-se mal i necessitar un metge?, qui designava fins ara els gestors dels hospitals públics valencians?, el dit del govern valencià, quin control s'exercia sobre aquests?, algú ens ho explicarà?, potser, Canal nou?. O només ens cantarà les excel·lències de la privatització?.

I si l'eixida de la nefasta gestió és privatitzar-la, a quines empreses vendran la gestió sanitària?, a quin preu?, amb quina finalitat?, com serà esta privatització?, amics?, coneguts?, el primer que passe?. 


Ja no és el fet de privatitzar o no una gestió, (que també donaria per unes quantes línies) és la falta de responsabilitat dels dirigents del govern valencià cap a una gestió incorrecta dels diners de tots. Ara posen a la venda els hospitals com ho va fer el govern espanyol de torn amb telefònica i altres empreses públiques allà pels anys 90 i les conseqüències de la privatització encara les nota el contribuent en la factura dels serveis. Tornarà a passar?, serà en un futur la sanitat privatitzada el lloc de jubilació de molts polítics afins quan es retiren de la política com ho són les empreses que abans eren públiques i ara són privades?.

Però mante, no passa res, en el regne de taifes que s'han creat cadascú té un paper assignat i el de la majoria de ciutadans és anar aventant-los. Graciós, esperpèntic i alhora lamentable. 


*publicat a Quatretonda digital