20 anys després de la seua mort




Hui és complixen 20 anys de la mort de l'assagista més important en llengua catalana d'aquests darrers cinquanta i seixanta anys, al costat de Joan Pla, segons JF Mira.


Nosaltres els Valencians
Complex d'inferioritat ( 209 i 210)

Com més "provincià" és un valencià, més engallat i rupestre és el seu localisme. Els castellanitzats de València són, precisament, els defensors més entusiastes de l’idioma valenciano, de la literatura valenciana, de les glorias valencianas, quan troben que algú els qualifica de "catalans", cosa que ells consideren una usurpació. Són també ells els qui salten amb la més ardida impetuositat quan un castellà denigra el dialecto o alguna altra manifestació levantina. Això no falla mai. I encara: a més d’ésser predominantment verbal, aquest localisme es limita, de fet, a les tendres insignificances del folklore, de la rivalitat esportiva i de la ponderació del paisatge familiar. És una petitesa d’horitzons bastant grotesca. Els alacantins diuen de la pròpia comarca —ni el més castellanitzat adopta el castellà per a dir-ho— que és "la millor terra del món"; el partidari del València F. C. es pegarà amb l’hincha del Real Madrid amb el mateix orgull "patriòtic" que el Palleter oposà a Napoleó; tothom posarà les mans al foc per jurar que la paella sobrepassa les més sumptuoses fantasies palatals d’un Brillat-Savarin: et sic de caeteris. El provincianisme té aquesta cua monstruosament vernacla.