Ser d'esquerres és un pal

Primer avís, aquest article és descaradament demagògic. Segon avís, aquest article és radicalment conservador. Tercer avís, l’autor diu el que pensa i com ho pensa, sense demanar disculpes a ningú. Qui tinga picor que es rasque.



Ser d’esquerres és un pal. El clixé progressista d'ecologisme se sustenta sobre allò que des d’alguna postura d’esquerres més es rebutja, els diners. La cultura es proclama lliure i gratuïta. I les propostes utòpiques faran vestir-nos com als anys 10 del segle passat, tots acabarem anant a costura.



Anem per parts, mantenir una postura ecològica a l'hora de fer la compra està reservat per a aquelles persones que tenen un elevat poder adquisitiu. Qui escriu, certament, ho ha comprovat. Si no disposes d’aquest poder adquisitiu en realitzar el pagament en una tenda ecològica-sostenible-sense bosses de plàstic, pots fer dos coses, posar cara de !!això és possible? !!! i deixar-te mig salari en tomaques ecològiques i pimentons sense additius o bé, posar la mateixa cara que abans perquè és la que tens, treure’t un ull i anar-te’n resignat amb un ull menys però amb el cabàs ben ple de verdura i fruita ecològica, porque yo lo valgo. Al cap i a la fi, has entrat a comprar tomaques ecològiques i t’emportaràs tomaques ecològiques encara que t’haja costat un ull de la cara o el salari de mig mes.



Si parlem de roba, ací ja ens trobem amb el quid de la qüestió. Un gran QUID. Amb majúscula, negreta i subratllat, perdoneu per la reiteració però, és l’essència del pal. No comprarem cap vestimenta d’allò que se’n diu "marca" és a dir, Nike, Tommy Hilfiger, Adidas, Lacoste….. aquestes marques, LES MULTINACIONALS ( sic, negreta, majúscules...) ho controlen tot, ens obliguen a comprar, ens obliguen a seguir els cànons de bellesa. Jo ho he vist, he estat testimoni de l’horror, en comprovar que ocorre quan passes per davant d’una tenda, unes mans , grans i fornides, agafen a vianants de cinc en cinc, empenyent-los cap endins i els obliguen tant sí com no a comprar, només cal veure la cara de la gent en eixir amb les seues bosses, mig degollats i amb cara de resignació. Han sucumbit al monstre de les multinacionals.

Descartades les multinacionals que quasi totes produeixen a la Xina, alerta!, també descartarem les grans cadenes espanyoles, camisa de quadres combinats per 29,95 euros o els pantalons Denim de 35,95 euros, Made in Xina ( amb toc Lolailo). I el pal arriba quan ni tan sols podrem comprar en algun mercadillo roba NeoHippie dels negrets, ja que estaríem afavorint les màfies. Per tant, si volem vestir-nos de forma sostenible, sempre podrem comprar el Burda i fer-nos els patrons. Qui de la classe popular no ha portat algun jersei fet amb patrons Burda o l'últim modelet de la revista Patrones?

.

Si seguim l’ideal de respecte pel medi ambient, caldrà no sucumbir al consumisme. S’ha acabat la utilització dels productes tecnològics, llums, bateries, només utilitzarem el que és essencial. S'ha acabat això de: mòbil, tableta, portàtil, ordinador, mp3, playstation, microones, rentaplats, haurem de tornar al ciri amb vela i als llibres de biblioteca, i en un racó de la cambra llegir el Kapital del tio Karl Marx o l'últim llibre de Julito Anguita.

Proclamarem la cultura lliure i gratuïta. Tot free. No veurem cap pel·lícula feta a Hollywood, ni cap pel·lícula comercial. Sempre cinema 120 % alternatiu i en versió original. Veurem concerts gratuïts o en tot cas, que el concert siga pel Sàhara o per alguna causa progessistament justa. Això sí, que els artistes no cobren cap duro, que això de cobrar ja no es porta, que ací ho fem tot per amor a l'arte. Perquè l'art és de tots. I els espectacles, l'essència de l'art siga que, al final de l’obra, l'artista es despulle i acabe pixant damunt l'escenari, que encara que estiga passat de moda sempre recorda aquells anys 80 i és cool, guay i progre. 



Ser d'esquerres és un pal.