Col·leccionisme

Acostume a col·leccionar-ho tot. Des de cromos fins a les ofertes del súper de baix de casa. No recorde en quin moment vaig decidir fer-ho. Potser algú em va dir, no tires i guarda - per si acàs-, i vaig complir la màxima evangèlica narrada en un dels passatges de l'Antic Testament.

Esta afició està molt estesa entre la nostra societat. Per exemple, hi ha qui col·lecciona insults i el dia que no pot acumular-ne més els solta a tort i a dret, i acaba rebent fins i tot el fill de la professional que fa la cantonada;  o el que col·lecciona cèntims d'euro i va al banc amb una bossa de basura blava - jo ho he vist-  i diu: mira ( posant cara com qui no vol la cosa) que tinc estos cèntims d'euro i voldria canviar-los. Però home!. - Xica, és el costum i Mercadona, sobretot, que últimament me'n donen molts i clar, en la cartera un cèntim, dos cèntims, pesen poc, però quan vas acumulant és com la palla, que ocupen molt i pesen, i la cartera pareix prenyada i al final  no tenim un puto duro o euro,  que ja ens entenguem.

També hi ha qui col·lecciona dinosaures. I no parle de la col·lecció de Planeta de Agostini. Parle dels  Tiranosaurios que col·leccionen els partits polítics. Des que tinc ús de raó quasi sempre he vist les mateixes cares, passen i passen els anys i els mateixos de sempre. Rubalcaba, l'any 1988 quan el preu del sucre estava a 97,5 pessetes per quilo i els xiclets boomer a 5 pessetes este diplodocus ja estava en política i com ell, una manada.

Per cert, també col·leccione apostes de l'euromillon, sense comprovar, no siga que alguna estiga premiada i l'haja de tornar a l'Estat per cobrar el premi, és el que tenim els bons col·leccionistes, que no ens venem mai la col·lecció. Els col·leccionistes som així de mena, això ja és cosa nostra o en tot cas, meua.