El vinagre de Módena i l'aconfessionalitat




Un es pregunta per què són tan pesats amb el vinagre de Mòdena. Estem d’acord que aquest li dóna un toc dolç i característic als aliments però, hi cal que siga a tots els plats?. I dic açò perquè la tendència és posar vinagre de Mòdena a tot: amanida amb formatge de cabra i vinagre de Mòdena, amanida mediterrània amb vinagre de Mòdena, amanida de creïlla amb vinagre de Mòdena, ànec amb vinagre balsàmic de Mòdena, pollastre amb toc de Mòdena, maduixes amb reducció de vinagre de Mòdena i ja per rematar-ho: brownie de xocolata amb crema de vinagre de Mòdena (olé!). En tot cas, no entre ni isc en si aquest tipus de vinagre lliga millor o pitjor amb els aliments. Només constate la realitat del meu paladar: quan una cosa és reiterativa acaba cansant. I a la fi, el cansament porta a l’avorrició i a l’afartament balsàmic per sobre exposició dels aliments a aquest tipus de condiment.


I si parlem de cansament i avorrició, crec modestament - si existeix la modèstia- que aquesta és la sensació que tinguem alguns ciutadans espanyols que no combreguem habitualment en missa o d’aquells que combregant, consideren les hòsties consagrades i els evangelis una creença personal i no una qüestió d’Estat. L’assumpte d’aquest cansament rau en les mostres de religiositat que dia a dia practiquen els dirigents del govern espanyol, passant-se per l’entrecuix l’aconfessionalitat de l’estat. La passada setmana tres ministres del Govern espanyol, acompanyaren els reis d’Espanya en la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II.


No vull dir - Déu em lliure- que no haja d'assistir cap membre de l’Estat. Si el Vaticà és un estat, és d'allò més normal que a la festa de l’estament religiós hi vaja el corc monàrquic que representa l’Estat però, què pinta la comparsa de ministres pixa piles?. I per acabar-ho d’amanir, el govern de Rajoy condecora amb la medalla d’or al mèrit policial una verge - Nuestra Señora María Santísima del Amor-. No sé si, tots d’una, estem caminant com els crancs i estem tornat al passat o potser això de l’aconfessionalitat de l’Estat és una mentida establerta en la santa i pulcra Constitució.