Visca la república!

Escric este article mentre torne cap a casa amb tren. Un moro porta la veu del reproductor del mòbil a tota òstia, de ben cert sé que és musulmà perquè açò pareix la Meca. La  xica del meu costat rebufa, el de més enllà s’aixeca i canvia de vagó, un xiquet brama i la mare li crida com si tingués la criatura dos vagons més enllà. La senyora de davant li fa carantoines, bonicu, macu, i el xiquet plora més. L’avi d’ulleres vigila l'escot de la senyora per si cal arreplegar alguna mamella abans que caiga a terra i a tot açò, el revisor ni està ni se l’espera, és el que té la Renfe quan els trens van amb retard, un ganao de cabres desbocat. És curiós el panorama que un es pot trobar. Però com diuen al meu poble,  anem a lo que mos interessa; l’abdicació del Borbó. 

Ens han donat la notícia en la porta del treball. Un avi que anava fent la ronda, s’ha parat davant nostre, s’ha tret els auriculars i ens ha dit: "estan donant una notícia molt important, el Rei ha abdicat", s’ha posat de nou els auriculars i xino xano ha emprés de nou el camí. 

I com uno ha de ser part de la història,  he anat a la trobada republicana de Plaça Cataluya i allí m'he trobat, Tiris i Troians. Republicans espanyols i republicans catalans, uns cridant “ Mañana España será republicana” i els altres, cantant “ Ara és l’hora segadors..”. Uns cridant, tercera república i els altres, segona república. I guiris cridant; ole!, ole!. Però el súmmum de tot ha estat el grup de persones que cridaven: “cap caler amb la cara del Rei” i anaven tirant euros a terra i un que tenia pinta d’alemany posant-se les mans al cap. I com ningun dels dos col·lectius es posava d’acord amb els càntics, durant uns minuts un representant de cada col·lectiu han parlat i han començat a cridar, Referèndum!, Referèndum! i això ha estat l’acabose - castellanisme, ja ho sé, però ha estat l’acabose- i tots a l’uníson. Cadascú cridava el seu referèndum però una sola veu ressonava al bell mig de Barcelona. I amb el pensament que parlant la gent s’entén he marxat de Plaça Catalunya.

i ací estic acabant d’escriure este xicotet article, el xiquet ha deixat de plorar, veig que la senyora de l’escot ja no està, sembla que ha baixat en alguna estació, l’home de les ulleres està assegut en un altre lloc més cap allà,  haurà trobat una altra senyora que li faça el pes, i jo, acabe este article perquè el tren arriba al seu destí. 



Visca la república!

3 comentaris:

octubre ha dit...

jo porte tot el matí molt emocionat, com a hereu ideológic de la meua familia, no puc deixar de expressar el meu republicanisme, com sempre ho e fet, el meu bisaguelo va coneixer la primera república, el meu guelo i el meu pare la segona, i pot ser jo arribe a ceneixer la tercera, encara que ens ho posaran dificil, pero mai ens rendirem, els vells republicans portem molt dintre la flama, eixa que ens marca el camí de la llibertat

Ada ha dit...

Si, ja podrien haver fet un referèndum o algo... Visca!

Ada ha dit...

Si, ja podrien haver fet un referèndum o algo... Visca!