El professor d'història


Tren. Un avi dóna una lliçó magistral d'història d'Espanya, d'inspiració enciclopedia Álvarez, a una noia d'uns 18 anys. L'atenció dels passatgers incrementa en la mateixa proporció amb què els desficacis historicistes ixen de la boca del senyor. I en cada asseveració d’aquest es fa el silenci i després el xiuxiueig. Tot i que un passatger del final del vagó crida: abuelo, el sonotone, la gent el fa callar amb un sonor, ssssssss. 


L’avi llista los Reyes Godos un per un. He aconseguit apuntar-ne uns quants, Ataúlfo, Sigérico, Walia, Teodorico, dos minuts, reis amunt, corones avall. Després repassa Isabel i Fernando, fent una xicoteta crítica televisiva de la sèrie de la Primera cadena; "que no, que Isabel no era así como la pintan".


Després de repassar les monarquies, els francesos; Napoleón, Pepe botella i les repúbliques, ens dóna una lliçó d’història sagrada parlant-nos de la Santa Creuada, cosa que no he entés fins passats uns minuts quan l’home ha parlat de Franco i d’un tal Primo de Rivera, caído por España y por la gracia de Dios. I La noia de 18 anys assentint amb el cap, tal vegada perquè es creu el discurs o per respecte a la gent gran. La noia del meu costat whatssapeja el monòleg de l’avi, i somriu. El tren va ple. Tot just fa menys de mitja hora que s’ha restablert el servei a la línia 3 i a fora, el vent bufa com si algú hagués deixat les finestres obertes. 



Però, tornem a l’avi, que ens parla de Pujol, de Maragall, d’Artur Mas i fins i tot, de las raíces hispanas de los Koalas. I la cosa se’n va de mare quan crida que "Cataluña es una invención moderna de Pompeu Fabra". I la noia de 18 anys li somriu les gràcies i l’avi s’aixeca del seient, i li pregunta si la parada és Mollet i la noia, l’alumna privilegiada canvia de cara i li contesta; "sorry, I only speak english", i la gent riu i riu, i un passatger cau del seient, i l’home surt per la porta del tren ovacionat amb dues orelles i rabo ( entre les cames).