La nit que els reis de l'orient es van topar amb una patrulla de la Guardia Civil




Serà precís açò?, va pensar, mentre recolzava el seu cos sobre el Nissan Patrol i mirava d'aguantar la son. Eren les 4 de la matinada i el control de carretera d'aquella nit amb el Teniente Bocanegra se li estava fent llarg de collons. No era ell animal de nit. Tres denúncies per possessió d'estupefaents i un cotxe de novatos mamats, però poca cosa més, fins que va aparéixer aquella llum i silenciosament es va aproximar cap a ells, i en un tres i no res, un avi, un hipster i un moreno, més negre que el carbó, es plantificaren davant del Patrol. Tres personatges amb una llanterna i tres corones.

- Buenas noches señores. Identifíquense.

- Jo Melcior.

- Jo Gaspar.

- I jo....

- No me lo digas, tu ba saltar y se cayó.

- No señor, sin el se cayó. Jo Baltasar.

- No me jodas Rafa, y yo, el niño Jesús. A ver, ¿ dónde van ustedes?,

- Pues mire usted, que seguíem una estrella i ara s'ha posat núvol i només fem que pegar-li voltes al terme i no hi ha manera de saber on està el nord i la nit és curta, n'hi ha molta faena a fer i estem plens d'arrapades d'argilagues.

- Pero por Diós, ¿ qué se han tomado esta noche?,

- Poca cosa, l'avi ja no té edat per beure, algun herberet s'ha fet després de sopar, el negre no beu per això de la religió i jo, poca cosa, un gintònic rebaixaet, per pair els esclata-sangs.

- Rafa, saca el pito y que soplen, ¿ y el vehículo?,

- Xè com!!, què no heu vist passar per ací els camells?, hauran passat pel bancal aquell de dalt, no tenim vehicles de motor.

- No me vacilen, y me hablan en cristiano,

- Però Teniente, l'arameu és una llengua més morta que el llatí.

- Melcior, com han crescut els dos, mira'ls si pareix mentida, l'altre dia els vam portar els balons de futbol i l'equipació del Madrid, i ara ja els tenim els dos uniformats i en el cuerpo.

Els dos guardia civils van posar els ulls com a plats i a Rafa li va caure el pito a terra.

- Y, ¿ dónde están nuestros regalos?.

- Mire Teniente, ací el té vosté i el seu company. I Gaspar va treure de la butxaca un regal, i li'l va donar

- Però no el pot obrir fins que no marxem, ja ho sap, els xiquets mai obrin els regals en presència de ses Majestats,

- Vamos, circulen, y vayan por el arcén.

I les siluetes van anar desapareguent.

- Xè Vicent, menos mal que la teua dona s'ha encabotat en vestir-nos de reixos. Per cert, 
què és això que li has donat?

- Res, un poc de carbó que he comprat al super per fer una broma, va pugem per este marge i peguem la volta, agarrem el cotxe i tornem cap a casa, ens han fotut la festa.

- I això del Madrid?

- No falla mai, es porta en la professió.