De bon matí


Digueu-me asocial, esquiu o solitari, però, em fot molta ràbia que amb el tren buit s'asseguen davant de mi. Quan ocorre això, ja pots imaginar-te el perquè. L'individu, a qui no coneixes de res, segur que vol petar la xarrada, vaja, perforar-te l'orella de bon matí amb alguna història que ni et va ni et ve. Aleshores, penses que podries viure sense aquella conversa que, en el pitjor dels casos, durarà mitja hora sempre que el subjecte, alié a la teua vida, no baixe en una parada anterior al teu destí. I quan aquest s'asseu, intentes concentrar-te en el llibre que portes a les mans com si les línies del text t'abduïren. Però caus en la temptació d'aixecar la mirada i quan passa això, l'has cagat, l'individu aprofita la teua puta curiositat i plas, et toca deixar el llibre i, per educació, continuar la conversa que no has començat. I et fot psicològicament: set del matí, son, ganes de dormir, llit. Però també et fot físicament, has d'aguantar tot el trajecte amb les cames encongides i desitjaries mesurar 1,50. I allí estàs tu, de bon matí, aguantant una conversa sobre l'ètica dels salaris dels concursants de Gran Hermano VIP i a la fi et toca pegar cullerada perquè el monòleg és com una cançó de Chimo Bayo. I li preguntes si els salaris d'aquests vividors els paga ell, i l'individu es queda estranyat, llavors tu intentes explicar-li que creus en la llibertat d'elecció, i en la importància de saber canviar de canal o apagar la tele i posar-se a llegir. Llavors, li preguntes que opina sobre les televisions públiques i les quotes de programació a les productores amigues, sobre la manipulació i els amiguismes que existeix en els canals públics de televisió i intentes fer-li entendre que el problema no són les empreses privades sinó les públiques que paguem amb els nostres impostos. I li recalques que a tu no t'agraden els documentals de la 2, per tal que li quede clar. Tot seguit l'individu et diu que ja queda poc, que les coses estan canviant, que PODEMOS. És llavors quan li dius que tu ets ateu i que no creus en cap lideratge messiànic i aquest no acaba d'entendre res, i el tren arriba a la Sagrera i l'individu et diu, a veure si ens trobem demà i penses, tot baixant del tren, no serà fàcil, demà agafaràs el tren de les huit. 

2 comentaris:

Ada ha dit...

Serà precís?! Amb lo agradable que resulta un passeig en tren, per poder pensar, llegir i precisament no parlar amb ningú! Aquestes converses en les que moltes vegades ens veiem involucrats per cortesia són molt dures... i més quan has de parlar dels concursants de ghvip?¿ eing... jo en aquest punt ja desconnecte de la conversa, del llibre, del viatge en tren i intence centrar-me el paisatge... encara que em diguen maleducada!

Saludets

Jordi Oltra ha dit...

Ada, hi ha gent molt pesada al tren, en esta vida hi ha d'haver-hi de tot, hahaha, salu!!