Vestit de diumenge



Ahir en sortir de casa vaig coincidir amb el veí del segon tercera. L'home d'uns cinquanta anys anava ben enllustrat, acuradament afaitat, ratlla al costat extremadament rectilínia, mig litre de colònia Brummel i corbata de ratlles, que només li he vist en ocasions especials, dia de Nadal i algun diumenge poc corrent. El veí del segon tercera és d’aquelles persones que reserven una part de l’armari per a moments especials, és aquella part que no entén de modes, que passen les temporades i continua mantenint l’essència de la moda del segle passat. 

Vam baixar junts departint sobre l'últim partit del barça. Aquest any ho guanyarem tot!. L’home contenia les gesticulacions dels seus braços, movent extremadament el cap, per no arrugar-se l’americana estupendament planxada. Durant 5 minuts vam caminar pel carrer, temps suficient que aprofità per iniciar-me en la coneixença de Déu Nostre Senyor encarnat en jugador de futbol, Messi, intentant evangelitzar-me, cosa extremadament difícil per a un infidel com jo, en la  seva religió culer.

 Ens vam acomiadar en arribar a la cantonada del Banc Sabadell. I allí el vaig deixar, entrant decididament al banc amb el seu posat polit, engalanat amb el seu vestit de diumenge.  I vaig continuar fins a la boca del metro per anar cap a la feina.

El dia va continuar entre fulls d’excels, informes i dades econòmiques. Res a destacar. La quotidianitat del dia a dia, ara un cafè després un te, més dades econòmiques i cap a casa.

Al poc d’entrar a casa va començar el guateque al pis del veí del segon tercera. S’escoltaven rialles i converses amb un to de veu de celebració. I música, molta música, José Luis Perales, alguna que altra de Dyango i Nino Bravo, tot molt kitsch per a mi. A pesar de la festa del veí vaig poder dormir fins que aquest matí m’han despertat. Reiteradament han trucat a la porta fins que he obert. Era ell, el veí del segon tercera. Ha vingut a acomiadar-se, deixa el pis,  i a demanar-me disculpes per l’enrenou d’ahir. Li he desitjat que tot li vaja bé, que ja ens veurem i tot això que diem quan no sabem que dir.

I en això que anava a tancar la porta quan ha sortit la veïna del segon primera, que ja t’has assabentat?. El nou ric acaba de marxar, ahir li van concedir una hipoteca i li ha faltat temps per deixar el pis. Noiet, com som els pobres que celebrem que ens posin una soga al coll i ens ofeguin de per vida, que vida. Doncs sí senyora, així som els pobres i he tancat la porta cantant la cançó:


.....tomó sus cosas y se puso a navegar, 
una camisa, un pantalón vaquero, 
y una canción. 
Dónde irá, 
dónde irá. 
Se despidió, 
y decidió batirse en duelo con el mar, 
y recorrer el mundo en su velero, 
y navegar, nai na na, navegar. 
Y se marchó.....