Finestra oberta

La Sonora tv3

2012-01-15T10:32:00.000-08:00

No vos perdeu la cassoleta de fideus a l'estil valencià de Carles Dénia. Flamenc i cant d'estil valencià . Llibertat i bellesa.

La Sonora

Els dilluns a les 21:41 hores al

Pas del temps

2012-01-14T13:30:00.000-08:00

Les modes passen, el " Bic cristal " resisteix

Incògnita Econòmica II

2011-12-18T11:56:00.000-08:00

Arre burropolseguera. Per fi comencem a tenir unaidea més o menys concreta de la política econòmica que pot aplicar el SrMariano Rajoy Brey . En primer lloc, ha de quedar clar, ell no ha dit unaparaula i pel que podem llegir al web del Partido Popular tot són flors ivioles però, la seua lloctinent, Dolores de Cospedal, ha fet públic un llistat de mesures per a laMancha Manchega.

De tots ésconegut que hem ( sempre en primera persona del plural i remarcant-ho ambnegreta) viscut per damunt de les nostres possibilitat, per tant, ara tocapagar-ho entre tots. Les conseqüènciesd’unes polítiques erràtiques i de mala gestió tant de dirigents polítics com debanquers, empresaris i demès fauna pseudoempresarial recau sobre la butxaca prou buida delciutadà, això si, per garantir l’estat del benestar. Toca’t els ous.

Les mesuresconcretes afecten directament el funcionariat públic ja se sap que elsfuncionaris públics no fan ni un brot i a més a més, una gran quantitatd’estos, tenen garantit el treball finsla jubilació ( tot en cursiva i amb to sarcàstic). Per tant, basant-nos enaquest plantejament fal·laç i populista ú pot entendre les mesures d’incrementde 2,5 hores de la jornada laboral i d’una baixada de salaris del 3 % dels funcionarispúblics manxecs. És molt més fàcil posar-los a tots dins del sac que buscarmesures de correcció envers la qualitat i l’eficiència en el treball d’algunsfuncionaris.

La mesuraestrella és la incorporació de la gestió privada als centres hospitalaris.Emular les mesures d’aquell any gloriósdel 96 quan s’aprovaren les Bases del programa de Modernització del SectorPúblic Empresarial de l’Estat per posar a la venta les empreses públiques comIBERIA, Endesa, Repsol, Telefónica... amb l’objectiu d’obtenir recursos persanejar els comptes públics. D’aquellaprivatització els consumidors i usuaris encara estem pagant les conseqüències,empreses monopolístiques campant al seuaire amb la impunitat que té tenir el control del mercat. Tornarà el Sr RajoyBrey a posar en mans d’amics i coneguts empreses públiques sense portar a termeuna correcta liberalització del mercat?.

Sembla ser queels núvols comencen a escampar-se perquè en els propers dies començarem aconéixer les polítiques concretes del Partit Popular a nivell espanyol. Anivell valencià fa molt de temps que sabem que l’única política econòmicaportada a terme durant anys i panys ha estat la del malbaratament de recursosen grans esdeveniments.

I ara tornen perredimir els nostres pecats. I proclamen unes grans retallades. I em queda lagran pregunta, no haguera estat més fàcil no gastar els diners en aquellescomunitats autònomes on governaven? ( redéu, que els compre qui no elsconega). Ara proclamen grans retalladescom única solució a tots els mals sense pensar que una retallada de la despesapública no solucionarà el problema del malbaratament de recursos anteriors.L’austeritat no estimularà el creixement a curt termini i sense medicaments nohi ha malalt que s’alce del llit.

Notícies més llegides diaris espanyols.

2011-11-13T11:48:00.001-08:00

Què els preocupa als lectors online dels principals diaris espanyols?.

Captura de tendències. ( 13/11/2011- 20: 48)

Incògnita econòmica

2011-10-02T23:18:00.000-07:00

Gazpacho i Ajo blanco seran els dos plats entrants del banquet nupcial de Cayetana Fitz –James Stuart y Silva, més coneguda com la duquesa d’Alba. Amb la publicació del menú en revistes del cor, diaris i demés premsa , queda resolta una de les dues incògnites de l’any. L’altra incògnita, anomenem-la X , és quina política econòmica pensa aplicar Mariano Rajoy Brey, més conegut com l’home que no es mulla ni amb un marcador de futbol, si arriba a la Moncloa.

De moment, atenint-nos a les declaracions, podem respirar una miqueta més alleugerats, el 20 N serà el primer dia de la fi de la crisi si ens doneu la confiança – Mª Dolores de Cospedal Garcíadixit. Els autònoms rebran 3.000 euros per cada primer empleat – Mariano Rajoy en el paper depuedo prometer y prometo i Cristobal Montoro en el paper de borrón y cuenta nueva, quan guanye Mariano Rajoy, la Comunitat Valenciana ha de donar exemple a altres llocs d’Espanya, tornant a ser el motor de creació d’ocupació .

Escoltant aquestes declaracions ú es pregunta, si sempre jugaran de bulto. I els fets ens demostren que potser no volen assabentar-se de res. 2.400 milions d’euros deu la Generalitat Valenciana a proveïdors, el sector sanitari denuncia retards en els pagaments de fins a 600 dies, cum laude en la gestió per part dels consells d’administració de les caixes, a hores d’ara, exvalencianes i un llarg etcètera d’improductives inversions. Visites guiades a l’aeroport de Castelló. En definitiva, el govern valencià com a paradigma de la bona gestió.

I per acabar, millor escoltar a Mariano Rajoy responent a una espectadora del programa La Vuelta al Mundo, sobre les mesures per ajudar als joves emprenedors i com acabaria ell amb l’atur juvenil, transcripció literal, Vamos a ver, eeeh, uuum, la verdad es que me ha pasado una cosa verdaderamente notable, que lo he escrito aquí y no entiendo mi letra…. i acaba concloent , cuanto más sepas, cuando mejor te formes, cuanto más te preocupes, cuanto más estudies, cuanto más vida tengas, mucho mejor y muchas más posibilidades. Quina barra.

Debat, twitter i genuflexió

2011-08-27T15:31:00.000-07:00

Guanya el Barça la Supercopa d'Europa i es munta la de Déu i els Apòstols perquè una bandera independentista catalana es cola ( amb intenció o sense) en l'esquena de l'últim fitxatge del barça. Això, podria sorprendre al que ara escriu si aquesta bandera fos la del País dels Cocòlits però tractant-se d'un jugador català, manda güevos -Trillo dixit-, no pogués enarborar o ( en aquest cas) esquenar la banderola.

Que si, que l’aficionat del barça també és de tots els colors, que fins i tot diuen que Extremadura és culé, però això és problema d’ells ( esborrar-se d’un equip de futbol és fàcil, altra cosa és apostatar). Esclaten les xarxes socials, la gent comença a piolar, conformitats o no conformitats ( les segones comporten males digestions)

El to de les no conformitats s’eleva, i la representant de l’Espanya casposa diu que faria amb el Fàbregas:

I a la fi, l’aigua se n’ix de la cassola, quan un estudiante de bachillerato, español y del Real Madrid. Amante del fútbol y del deporte en general. Gran deportista y mejor persona envia un twitt al Cesc Fàbregas: ( agarra’t que ve corba): ( ho comprovem en aquest RT)

I #cescmuerte arriba a ser Trending topic, nom que reben les paraules o frases més utilitzades en un moment concret en Twitter. I la gent RT (retwitteja) indignada, Lamentable!!

I la gent segueix donant la seva opinió piolant de continu:

I el Fàbregas a les 12 i poc ja demanava perdó ( molt abans de quasi totes les piolades):

I quan el sol ja fa estona que ha despuntat a trenc d’alba algú es pregunta:

2011-07-23T04:18:00.000-07:00

El cas curiós de la dreta espanyola

2011-06-11T05:18:00.000-07:00

És molt curiós llegir els currículums dels “liberals espanyols”. Ells que sempre defensen la iniciativa privada i veuen allò públic com un càncer o com una deformació aliena al sistema econòmic de mercat.

Mariano Rajoy Brey: Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostela, va començar a preparar les oposicions a Registrador de la propietat en l’últim any de carrera i les aprovà l’any següent. En 1981 va ser escollit diputat en les primeres eleccions autonòmiques gallegues.

Soraya Sáez de Santamaría: Llicenciada en Dret per la Universitat de Valladolid. Advocada de l’estat. Professora associada de Dret administratiu en la Universitat Carlos III de Madrid.

María Dolores de Cospedal: Llicenciada en Dret per la Universitat San Pablo-CEU Madrid, ingressa per oposició l’any 1991 en el Cos Superior d’Advocats de l’Estat en 1991.

Esperanza Aguirre: Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1974. En 1976 va accedir al Cos de Tècnics d’Informació i Turisme per oposició. Va ocupar la Jefatura de Publicitat de Turisme fins al 1979. Després, ocupà diferents càrrecs administratius de designació directa en governs de l’UCD. En 1983 entra com a concejal en l’ajuntament de Madrid.

Alberto Ruiz Gallardón: Llicenciat en Dret per la Universitat San Pablo-CEU. Va obtenir el segon lloc en les oposicions a la fiscalia (XXVIII Promoció) i va servir com a tal durant un breu període de temps a l'Audiència Provincial de Màlaga. En 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid.

Ana Mato: Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid. Va ser professora tutora de la UNED. En 1983 és nombrada Jefa del Departamento de Autonomías de Alianza Popular.

Cristóbal Montoro Romero: Va estudiar ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Madrid en la qual es va llicenciar el 1973 i doctorar el 1981. Aquell mateix any va esdevenir professor en aquesta universitat, esdevenint l'any 1989 catedràtic d'Hisenda Pública a la Universitat de Cantàbria.

Federico Trillo-Figueroa: Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca i posteriorment es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid. El 1974 va ingressar al cos jurídic de l'Armada Espanyola, on va estar destinat a la Fiscalia de la Zona Marítima del Mediterrani i, més tard a la Direcció de Construccions Navals Militars. L'any 1979 va accedir per oposició al cos de lletrats del Consell d'Estat d'Espanya.

Ana María Pastor: Va estudiar medicina i cirugia a la Universitat de Salamanca, especialitzant-se en medicina familiar i comunitària. Funcionària de carrera del Cos Superior de Salut Pública i Administració Sanitària, els seus inicis professionals es van desenvolupar a la Junta de Galícia, on va ser Cap del Servei de Planificació Sanitària de la Delegació de la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials a Pontevedra, Gerent d'Atenció Primària de la província de Pontevedra i Directora Provincial del Servei Gallec de Salut a Pontevedra.

...............i el llistat és ben llarg...................

València 29 de Maig

2011-05-30T12:13:00.000-07:00

Sonoritats d'ahir

2011-04-03T16:05:00.000-07:00

Retrat. Sonoritats d'ahir (Jordi Oltr@)

2011-03-29T09:12:00.000-07:00

El que no voràs a Canal 9

2011-03-25T12:19:00.000-07:00

Poéticas

2011-03-23T03:34:00.000-07:00

Participació en el III festival internacional de poesia experimental i d'acció, en la modalitat Suturas de Arte Correo.

Participe amb el tema Revolución.

València en falles

2011-03-16T18:13:00.000-07:00

Tocant a València

2011-03-15T12:12:00.000-07:00

Nou disc de Manel a la venda.

Concentració per TV3

2011-03-14T12:14:00.000-07:00

Concentració, el passat dissabte, a Benigànim per TV3.

La portaveu del govern valencià, ni l'elemental de la Junta Qualificadora, té collons la cosa.

Corrupción

2011-03-10T01:50:00.000-08:00

Corrupción: Hay hombres en venta y otros dispuestos a comprarlos.

José Luis Sampedro.

Jasper Johns. Les empremtes de la memòria.

2011-03-07T04:36:00.000-08:00

Considerat com el promotor del neodadaisme, no obstant és inclassificable. Per la seua pròpia creativitat, i esta espècie de perfeccionisme que el converteix en un extraordinari artesà, Jasper Johns no deixa d’interrogar-se sobre la funció de la pintura, sobre el paper intermediari d’un producte que qüestiona i afecta la sensibilitat de l’espectador. Exposició fins el 24 d’abril a l’IVAM. Més informació

Revolució

2011-03-04T18:13:00.000-08:00

Prova de poesia experimental presentada per a l'exposició Suturas de Arte Correo

Comptat i debatut. Pau Alabajos

2011-03-03T11:34:00.000-08:00

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta
país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires.

País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita. País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat.

País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya
país de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica país de l'enveja i l'auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera

País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l'armari
país de la vacuïtat, de l'ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe. País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l'ostentació.

País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l'espai, país de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu

TV3, Veneçuela, Cuba

2011-02-22T03:23:00.000-08:00

No sorprèn el tancament de Tv3 al País Valencià. Com tampoc sorprèn la manipulació i el tancament de diaris i televisions a Veneçuela, Cuba, Rússia, etc,etc. Els feixistes sempre tracten de silenciar el missatger.

Electorat valencià

2011-01-28T09:14:00.000-08:00

L’economista anglès John M Keynes va comparar el mercat borsari amb un estúpid concurs d’un periòdic, on els lectors escollien entre centenars de fotografies les cares més boniques. El guanyador va ser el lector que va fer la selecció més similar a la de l’opinió general.

Parlant de política potser, és aquesta pràctica la que fa servir el Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Oferir a l’electorat allò que més s’aprope als desitjos del ciutadà mitjà. Seguint el raonament anterior, els meus desitjos com a ciutadà estan molt allunyats del ciutadà mitjà valencià ( que exerceix el dret a vot cada quatre anys). Les raons són clares, no m’agraden els grans esdeveniments ni els espectacles per a masses. No m’atrauen les grans obres faraòniques, desconec Egipte, les mòmies i les piràmides. No m’enlluernen els grans projectes que sonen i ressonen molt bé, però que acaben formant part de la història dels fracassos empresarials pagats amb diners públics. Però ho trobe molt lícit que el ciutadà valencià estiga a favor de grans obres i esdeveniments. Tira mou (anem anant), la façana d’una casa també és important, segur que pensa el ciutadà mitjà.

També pot ser que el Partit Popular s’aprofite de la desconeixença per part del ciutadà de les atribucions i les competències de les autoritats autonòmiques, en educació, sanitat o treball. Per posar un exemple: Les comunitats autònomes tenen transferides les competències en matèria de treball, polítiques actives de treball, orientació i formació, per millorar les possibilitats d’accés a llocs de treball dels aturats. És normal que el ciutadà desconega les atribucions de les comunitats autonòmiques.

Arribats ací, crec que no fa falta fer un llistat dels grans projectes del govern valencià, Terra mítica, Ciudad de la Luz, Copa Amèrica, Ciudad de las lenguas........ La llista és llarga. Com també és llarga la llista d'insuficiències:

No hi ha diners per a tinta

Ni per nòmines de professors

Ni per bombers

Ni per advocats d’ofici

Ni per a llum

Ni per a medicaments

No València – Coral Romput, és un viatge a través d’imatges i sons de la ciutat de València. Una reflexió sobre una ciutat que nega el riu, nega la llengua i nega el país. Una cerca de la història d’una absència. Una mirada a través de mapes, de seqüències en cotxe, projectes inacabats...

Una obra visual amb la veu d’Ovidi Montllor, la música de Toti Soler, i la lletra de Vicent Andrés Estellés.

És un fragment del vídeo realitzat per Francesc Felipe

Caixes, bancs, i el temps va passant

2011-01-26T11:15:00.000-08:00

Ja està el pla de recapitalització de bancs i caixes damunt la taula. Amb l’objectiu de tapar els forats de bancs i caixes no siga que l’esvoranc produït acabe per enfonsar un país, com li va passar a Irlanda.

Huit mesos tenen les caixes per aconseguir el capital que els permeta situar el rati d’eficiència al 8%. És a dir, els bancs i caixes han de tenir un capital del 8 % dels diners que han prestat. I com s’aconseguirà això?, molt fàcil, l’estat ( que som tots) assumirà les pèrdues de les caixes moribundes, les sanejarà i acabarà privatitzant-les. Les caixes amb tota l’obra social al darrere expiraran com a caixes per intentar sobreviure com a bancs privats.

I a partir d’ací, només cal preguntar-nos, si algú assumirà alguna responsabilitat per l’estat agonitzant de les caixes. Què feia el supervisor, Banc d’Espanya, quan les caixes s’abocaven a inflar la bombolla immobiliària?. Assumiran la responsabilitat els consellers de les caixes?, assumiran la responsabilitat els empresaris, sindicats i polítics que s’asseuen en els consells d’administració de les caixes?, toc toc toc, ha dimitit algú?.

Tic, tac, tic, tac.................................... i el temps va passant.

Santa Justícia

2011-01-13T04:14:00.000-08:00

Sempre es representa la justícia com una dona amb la vista embenada i una balança en un dels seus braços. Aquesta imatge intenta representar la imparcialitat i el pes de les proves a l’hora de dictaminar sobre els diferents assumptes.

Però aquesta imatge la podríem interpretar, basant-nos en fets actuals, d’una altra manera: davant la llei no tots som iguals. La justícia està privada del sentit de la vista quan toca jutjar els senyors feudals del segle XXI. Arracona els casos i passa de puntetes, sense fer soroll, no siga que l’espada de Damocles acabe esquinçant les togues de ses senyories.

El joc és fàcil, feta la llei, feta la trampa. Allargar els processos fins trobar una toga amiga o fins que caduque el delicte, Santa Justícia!. Ací pau i després glòria.

I dia rere dia, assistim a l’espectacle judicial d’un aparell caduc, condescendent amb una classe política corrupta, que permet als mangantes campar a tutti pleni pel Far West valencià. Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle! ( Anselm Turmeda)

4'33'' John Cage

2011-01-12T13:47:00.000-08:00

Chop Suey de deute espanyol

2011-01-07T10:31:00.000-08:00

Primer varen ser els “ rollitos” de primavera, l’arròs tres delícies i el gust característic del chop suey de ternera. Després, amb l’arribada de l’euro, les tendes de 20 duros, el calçat i la roba. I ara toquen les grans empreses i el deute espanyol. Els xinesos venen per comprar. Les autoritats xineses es comprometen a adquirir més deute públic espanyol i firmen 16 acords comercials valorats en 5.600 milions d’euros. ¡El neocapitalisme comunista salvador del capitalisme occidental!. Occident en mans d’un Orient fosc, autoritari i poc respectuós amb els drets humans. Tapem-nos els ulls, tapem-nos el nas i obrim les boques per menjar, haguera estat una bona pancarta progre per rebre el viceprimer ministre xinès.

Ni drets humans, ni premis nobels, ni tortures. Únicament diners i interès. Les autoritats governamentals espanyoles, ZP y amigos, han entès això de la new economy: la importància de les coses es mesura mitjançant la quantitat desembossada de diners. Diners a canvi de silencis. No qüestionar el sistema polític xinès, ni res de llibertats individuals, ni altres drets fonamentals de les persones. Per tancar boques fa falta un bon fardell de diners.

L’orient acumula poder i influència en l’ordenament internacional i ja no hi ha qui ho pare. Es gira la truita. Els provocadors de la crisi del calçat i d’altres productes manufacturats made in Spain es converteixen en els nostres creditors. Això és la globalització, la mundialització, aletes de pollastre i porc agredolç.

Que lluny queda aquella imatge del xinès espanyol, fina trena i barret cònic de les caixetes de Flan Chino Mandarín, això si, sempre podrem cantar:

¡Vamos a jugar!

Soy el rico Flan Chino El Mandarin.

He venido de Pekín de la ilusión.

Mi coleta es de un tamaño colosal

y con ella me divierto sin cesar.

El Mandarín, el Mandarín

La otra tarde me metí en un cafetín

con la china y la coleta a merendar

y me dijo con su gracia singular:

“Solo quiero flanes chino El Mandarín”.

El Mandarín, el Mandarín

Per poder escoltar la cançó:

Fonoteca de radio

Informe SOER 2010

2010-12-21T11:20:00.000-08:00

Fa pocs dies es presentà l’informe SOER 2010 sobre la situació del Medi Ambient a Europa. L’informe, Medi Ambient a Europa: situació i perspectives, aposta per millorar l’execució de les prioritats en la lluita contra el canvi climàtic, un esforç en les polítiques verdes i una integració de les consideracions ambientals en tots els sectors econòmics per incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos naturals.

L’informe elaborat per l’Agència Europea de Medi Ambient indica que la demanda mundial de recursos naturals està incrementant substancialment. Es consumeixen més recursos naturals dels ecològicament sostenibles.

L’informe apunta que s’han produït millores en la situació mediambiental, han disminuït les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ha incrementat la presència d’energia procedent de fonts renovables i han millorat significativament alguns indicadors sobre la contaminació en l’aire i l’aigua.

Els diferents programes d’Acció Ambiental aprovats per Europa han permès avançar en polítiques ambientals, però encara queda molt per recórrer per poder minimitzar un problema, el canvi climàtic, que ens afectarà tant a generacions actuals com a futures.

Per tant, existeix la necessitat d’establir estratègies i instruments capaços de mesurar els impactes sobre el medi ambient de les diferents activitats i assumir polítiques restrictives que permetin reduir els impactes reversibles. Açò significa, un canvi en el patró tant productiu com de consum. Canviar la filosofia de l’home com a centre del planeta.

Adoptar eines per canviar el patró de vida intensiva en recursos, adoptant noves eines com l’ordenació territorial, la reforma fiscal ecològica, la prevenció de la contaminació i la comptabilitat de recursos. I així, poder fer front als problemes mediambientals, en conclusió, apostar per polítiques més eficients i per un compliment més rigorós de la legislació.

Clica damunt la imatge per accedir a la síntesi de l’informe.

Mercat polític

2010-11-02T14:08:00.000-07:00

L’economista Gregory Mankiw defineix, al llibre Principis d’Economia, el mercat com un grup de compradors i venedors d’un determinat bé o servei. Els compradors determinen conjuntament la demanda del producte i els venedors, l’oferta.

Partint de l’anterior definició , direm que la política és un mercat on interactuen votants ( compradors) i votats ( venedors). És a dir, els electors actuen com a demandants i els partits politics com a oferents. Els votants manifesten les seues preferències mitjançant el vot, confiant que amb l’elecció de la seua opció política arribaran a satisfer les seues necessitats. Per contra, els partits polítics ofereixen el producte, estudiant la demanda del votant, per a que s’adapte a les preferències o necessitats d’aquest.

Per tant, els votants amb el vot intenten maximitzar les seues preferències, quan més satisfet estiga l’elector més incrementarà la seua utilitat. En canvi els votats intenten oferir el producte amb l’interès de guanyar les eleccions i entrar o continuar governant.

Però igual que passa al mercat, en aquest tipus de mercat polític, també existeixen imperfeccions o errades de mercat.

Una d’aquestes errades de mercat és l’existència de grups de pressió. Aquests grups de pressió amb conductes i pràctiques emmarcades fora de la legalitat intenten obtenir una renda política. Amb aquestes pràctiques s’intenta buscar favors del govern. L’exemple el tenim amb contractes i adjudicacions poc clares, l’obtenció d’informació privilegiada, tràfic d’influències, prevaricació, malversació de diners públics.....i malauradament, un llarg etc. ( consulta notícia a l’informatiu).

Una de les altres errades que podem trobar en aquest mercat és valorar més el present que el futur. Açò s’aconsegueix mitjançant polítiques i accions, i els beneficis d’aquestes no sobrepassen el període de vigència del mandat polític. L’exemple el tenim en l’elevat deute de moltes comunitats autònomes o molts dels consistoris espanyols

A part d’aquestes errades, hi podríem fer un llistat molt més ampli. Però arribats ací, caldria preguntar-nos, ¿ com podrem corregir aquestes errades de mercat?. Si són els propis polítics, els encarregats d’impulsar les lleis, d’adoptar solucions i de fer fora als corruptes de l’esfera política. I de moment, i a les proves podem anar, no fan res de res.

The Voluntary Simplicity Consumer

2010-10-29T07:41:00.000-07:00

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix consumisme com aquell corrent econòmic que es basa en el foment del consum de béns i productes, més o menys necessaris. També el defineix com la tendència a consumir productes en quantitat molt superior a la necessària. Nosaltres ho definirem com a patró de consum que acompleix les característiques esmentades en les dues definicions arreplegades pel DIEC.

Aquest patró de consum s’implanta a partir dels anys setanta. L’aparició de la publicitat, com a eina per canviar preferències i fomentar el consum de productes, fa que aparega una veritable febre consumista no vista fins al moment.

Actualment, aquesta tendència al consum encara hi és present i sols ha disminuït durant les crisis puntuals del sistema capitalista. Però, tot indica que té els dies comptats. L’última crisi econòmica està fent reactivar les alarmes sobre el consum desbocat i les conseqüències d’aquest sobre el planeta. Recordem, els recursos, de moment i mentre no s’aconsegueixi colonitzar la galàxia, són escassos. En canvi, les necessitats de molts consumidors són il·limitades. En altres paraules, encara som un substrat químic en un planeta petit, orbitant al voltant d’una estrella mitjana, en els suburbis d’una galàxia de les centenars de milers de milions que hi ha com apunta Stepehen Hawking.

Així doncs, tenim un patró clar de consum insostenible, el consumista. Patró que anirà evolucionant i canviant, com també canviaran les preferències dels consumidors envers les necessitats futures.

No obstant, encara que el consumisme impregna la societat, podem trobar altres patrons de consum més sostenibles, com el Voluntary Simplicity Consumer (VSC) que està irrompent en aquest món global. Definirem el VSC com estil de vida de baix consum, ecològic, responsable i autosuficient.

El consumidor VS, aposta per comprar i consumir menys, és a dir, consumir el que és necessari. Preferència per comprar en xicotets establiments, donant gran importància a la relació humana. Aposta per una tecnologia funcional i eficient, així la funcionalitat del producte és més important que el seu estil. I que els productes siquen ecològicament respectables, tenir allò que se’n diu, consciència ecològica.

Potser, encara és utòpic imaginar aquest patró de comportament imposant-se. És molt difícil imaginar-ho com també era difícil imaginar a principis del segle XX l’home trepitjant la lluna. Això sí, sempre està el que no vol creure-s’ho.

El tigre i la neu

2010-10-28T02:02:00.000-07:00

Ahir vaig vore El tigre y la nieve, de Roberto Benigni. Ací deixe unes pinzellades.

Fantasia i realitat. Roberto Benigni traça línies secants entre ficció i realitat. Història tendra i còmica, metafòrica i real. Viatge d’anada i tornada. La recerca de la felicitat comença per ú mateix, per transmetre felicitat és necessari ser feliç, recorda el poeta. Trobar les paraules justes, declaració d’intencions, però no ja les paraules, sinó els moments, elegir la bellesa des d’un principi, i aprofitar cada instant com si fos únic, aquesta nit no tornarà mai més, en el gran rellotge del temps hi ha escrita una sola paraula: Ara. So close your eyes / Open you heart / To one who's dreaming of you. Canta Tom Waits.

Attilio, poeta i perfecte despistat, contínua és la frase - saps on està el meu cotxe?, recerca l’estima de la Vittoria. Però ella, a diferència d’ell, es resisteix resistint-se..- M’agradaria prendre el te sola, ( diu ella) - a mi també m’agradaria prendre el te sol, però els podem prendre junts, cambrer, dos tes sols ( diu ell). Diàlegs enginyosos i acurats fan saltar el somriure. I el nostre Attilio, el poeta, no content amb les negatives constants de la seua musa viatjarà, en plena guerra d’ Iraq, a Bagdad. La vida de la Victoria està en perill i ell ho deixa tot per amor. Encarna el poeta la bogeria d’allò que diuen amor. Si no us enamoreu, està tot mort. Existeix alguna cosa més prop de la mort que una guerra?.

I les imatges de la guerra s’entremesclen amb la ironia i la reflexió però, també prenen força sense paraules, quan el paper moneda, els bitllets, són trepitjats per dones vestides amb burka a la porta de la mesquita. Imatges d’una guerra. Els poetes no miren, observen.

Bagdad, vida i mort, il·lusió i desesperança es reflecteixen en el diàleg entre el poeta italià i un poeta amic iraquià. - Després de nosaltres no hi ha res. Ni el no res, que ja seria alguna cosa. ( poeta iraquià). Jo estic content d’estar viu, segur que quan estiga mort m’enrecordaré de quan estava viu ( Attilio)

En aquest viatge d’anada i tornada, Attilio intentarà aconseguir que el cor de la Vittoria bategue amb la mateixa intensitat que ho fa el d’ell.

I la gran pregunta, un tigre sobre la neu?, en Roma, en Bagdad?, on?. La resposta, mirant la pel·lícula.

Adrià Puntí

2010-10-14T13:15:00.000-07:00

Adrià Puntí, interpreta Ulls per Ull. Un crack el Puntí.

Dia nacional dels valencians

2010-10-09T03:03:00.000-07:00

9 d'Octubre dia nacional valencià

El rayo de tiniebla

2010-10-08T02:30:00.001-07:00

A vegades ens passen coses que no ens esperem. Apareix una nova persona en la teua vida i comences a descobrir coses meravelloses

El rayo de tiniebla. Mauricio Sotelo

Vaga general

2010-09-23T07:39:00.000-07:00

El dia 29 està convocada la vaga general contra les reformes del govern ZP. Durant els darrers anys hem comprovat la inoperància de la classe política. La negació d’una crisi que anava afectant les classes baixes i mitjanes mentre les polítiques públiques elevaven als altars bancs i caixes mitjançant xecs en blanc per pagar inversions arriscades i negocis fallits. O les diferents ajudes a sectors industrials en decadència caracteritzats per una baixa o nul·la productivitat.

Segurament, el dia 29 serà el gran dia de les patronals sindicals, de la internacional i dels punys al cel. Però, per què no s’ha celebrat abans aquest gran dia de pitos i banderoles?. Per què no es va fer quan el govern de torn, en plena bonança, no aplicava mesures correctores ni feia lleis per frenar la gran bacanal que estaven duent a terme bancs, caixes i demés entitats públiques? ........Seguir llegint article en Quatretondadigital

La gallina de les rajoles d'or

2010-08-27T14:26:00.000-07:00

Hui he llegit al blog de la zel unes versions del conte els tres porquets. Agradant-me la idea, he decidit fer una versió del conte la gallineta dels ous d'or.

Això era un país de fallers, moros, cristians i algun que altre moro reconvertit. Corrien els anys 90 i el valencianet, patriòtic com ell assoles, havia vist passar per davant del seu nas molts trens carregats. Destinació Sevilla, Barcelona o Madrid.

Va veure passar l’estat febril de les olimpiades, de l’expo i collonades mils, en això va clamar al

cel tot fent-se creus amb els dits:

-Santa maria, quanta inversió sense profit. Quants de duros invertits.

Mentre les taronges servien per omplir algun que altre tetabrik, Don Simon i Pasqual, es repartien el mercat, baixaven el preu dels melons, i les tomaques podrides al bancal. El descontent augmentà en observar que l’excel·lentíssim president de tots els valencians, un tal Lerma, socialista i obrer, l’únic que feia era deixar-se créixer la barba com si anés a aparèixer en un betlem. Els clams augmentaven i vingué el gran miracle, que ni Sant Vicent amb el ditet, aparegué la gallina de les rajoles d’or. Un murcià empadronat a Benidorm, bronzejat típic JulitoIglesias, seduí moros i cristians. Me va me va me va me va me va. Me van los duros, me van los lujos, de aquí y de allá.

Pon que pondràs, el país va canviar de dalt a baix, terres mítiques, ciutats de les arts, ciutats de les llums, urbanitzacions, costes i litorals, amb rajoles va urbanitzar. I el valencianet de pro, més content que unes pasqües sentia l’orgull de vore el país enrajolat.

Després vingué Paco Camps, la gallina ponedora deixà les rajoles, i quedà tot empantanat. Els país mig construït, la casa per agranar, briatores, veles i algun capellà, Barberà amb la cassalla, Blasco repicant, Font de Mora pensant, canviarem el xinès pel valencià. Roda que rodaràs al mateix lloc arribaràs. L’atur a tornat al servef valencià. Ací s’acaba esta història d’una vesprà sufocant. 40 graus a l’ombra. Barbaritats

Bandes de música

2010-08-26T03:27:00.000-07:00

El País Valencià és un país bandístic. De xicotetes i grans bandes de música, d’escoles de música, de solfeig i lliçons d’instrument. De passacarrers, de cercaviles, de xarangues, d’ entrades de moros i cristians que no s’entenen sense la participació de la banda. Les bandes de música són part de les arrels del poble valencià, arrels que el caracteritzen com a poble.

Ara els senyors de la Generalitat, han decidit reduir un 54 % les ajudes que reben les bandes per garantir i impulsar la formació dels seus alumnes. No hi han diners – diuen des de la Generalitat.

No sorprèn. Per garantir i impulsar l’educació mai ni han diners. Font de Mora, el Conseller d’educació, ja apuntava que això del valencià, i la línia en valencià es revisaria perquè no era viable gastar tants diners en això del valencià i l’educació en valencià.

Quina barra!, o millor dit, quina barrà que tenen aquests polítics faraònics. No li dones mai la clau de casa a un lladre, perquè et canviarà el pany.

Foto dels començaments musicals
D'esquerra a dreta: Josep Vct, Robert, Joanet i Jo

The Sparteens - Zu atrapatu arte

2010-08-25T06:45:00.000-07:00

Una versió del tema Zu atrapatu arte de Kortatu. La magnífica versió és del grup The Sparteens, tota una troballa.. Magnífica.

Aquesta versió està inclosa en el Cd

Festes Ontinyent

2010-08-20T19:29:00.000-07:00

Estiu

2010-08-11T12:39:00.000-07:00

Vaig llegir, l’altre dia, la notícia publicada al Levante sobre el sentiment centralista dels valencians. Anava a fer un article sobre el tema.

Però passe del tema. És tan però tan repetitiu com les inauguracions de Paco Camps als noticiaris valencians. L’altre dia vam estar en Cocentaina tocant uns dies.

Després una entraeta a Elx el dilluns

i el dissabte anirem cap a Dénia i passarem les festes, carregats de bombardí i de ganes de passar-ho bé. Però fins dissabte toca piscina i relax.

Xop xop xop.... com els patets, perdó, com els ànecs....

Cap de setmana musical

2010-08-08T11:11:00.000-07:00

Este cap de setmana ha estat un cap de setmana força musical, festes en Cocentaina.

Filà Creuats i la Lira de Quatretonda fent l'entrada en la plaça. Foto: Antoni. J. Morellà

Crisi, mercats financers i economia

2010-07-30T12:01:00.000-07:00

Des de l’existència del capitalisme, la crisi com a fasedel procés econòmic ha estat present periòdicament. El passat és un pròleg, apuntava un dramaturg anglès. Noobstant, la incidència de la crisi en els diferents períodes temporals noha estat la mateixa, l’única comparable a l’actual és la del 1929, no per lescauses sinó, per la gran magnitud que està tenint.

La crisi actual ha canviat el pes de les forces queinteractuen en l’espectre decisori. Hem passat d’un fort pes dels Estats dintredel sistema a una pèrdua gradual de la força d’aquests envers els mercats i ara, estem patint les conseqüències de la no regulació dels mercatsfinancers. El nihilisme delsmercats de capital sense regular converteix el benestar en un simple efectesecundari de l’activitat d’un casino, apuntava keynes, a vegades es guanya peròquasi sempre s’acaba perdent.

L’exemple concret d’aquesta pèrdua de poder el trobem enles mesures aprovades pels respectius governs europeus. Tots han adoptatmesures encaminades per satisfer els mercats. Mentre l’especulaciófinancera utilitza els instruments que té al seu abast, bons, deutes, agènciesde rating, i demés apostes en els parquets borsaris per obtenir el màximbenefici d’un període convuls.

A mesura que avança el temps, podem comprovar com la ideaplasmada pel professor Subirats en el pròleg del llibre Democràcia Econòmicarespecte l’economia és una realitat. S’ha convertir un artifici construït pels humanscom és l'economia en un fenomen que es presenta com si estigués fora delcontrol social. Hem anat acceptant que es naturalitzi l'economia, finssituar-la fora del debat polític i social.

Tanmateixaquest procés de naturalització fa temps que va començar com a conseqüència del’abandonament per part d’alguns economistes, majoritaris en lesaules universitàries, dels condicionaments socials, polítics, històrics ipsicològics per explicar la realitat. Adoptant models matemàtics allunyatsd’una realitat interdisciplinària.

La dansà de Quatretonda

2010-07-26T11:42:00.000-07:00

Interpretació de la Dançà de Quatretonda per la Lira de Quatretonda, en la València del 2006 durant la visita papal. ahh. El Papa no ix

Cap a la terreta

2010-07-21T14:41:00.000-07:00

Després d’enviar l’enèsim currículum i de fer algunes entrevistes en la Ciutat Comtal, me’n vaig cap a la terreta fins setembre. Ara toca música, passacarrers, calor, burreta, i diversió. Que també toca. Ens vegem per Cocentaina,Aielo, Elx, Xixona, Ontinyent, Castalla, Villena, Quatretonda, Mutxamel, Ibi i tants altres pobles del país.... a tocar s’ha dit.

Sorkun. Heldu nazazu

2010-07-17T21:11:00.000-07:00

Sorkun en Acústic. Heldu nazazu

Isiltasuna El silenci
milaka aurpegi milers de cares
iluntasuna la foscor
mila begi mil ulls
ezkutatuta bizi izan zara, has viscut amagat,
zure arazoa zu zara ets tu el teu propi problema

Heldu nazazu Agafa'm
Heldu nazazu Agafa'm
alboan nagola que estic al teu costat
Heldu nazazu Agafa'm
zure alboan nagola. que estic al teu costat

Ressaca parlamentària

2010-07-15T10:25:00.000-07:00

Portada del diari la Razón este matí

Imatge d'este matí, continuació del debat sobre el estado de la nación, bancada popular:

On estan les senyories?. Tres opcions:

Dormint, la celebració de la golejada ha durat fins altes hores de la matinada
Encara estan pels carrers de Madrid amb el bus blau emulant a la roja
Realitzant sus labores personales. El sou el cobraré igual.

Que Déu ens pille confessats. Menuda alternativa de incompetents i malfaeners.

Postdata: i de golejada res de res. Patètics, com sempre.

Soy lo prohibido

2010-07-13T02:44:00.000-07:00

Ha mort Olga Guillot cantant cubana de boleros. Escoltem alguna cosa per recordar.

Soy lo prohibido

Soy ese vicio de tu piel
que ya no puedes desprender.
Soy lo prohibido.

Soy esa fiebre de tu ser

que te domina sin querer.
Soy lo prohibido.

Soy esa noche de placer,
la de la entrega sin papel.
Soy tu castigo.

Porque en tu falsa intimidad
en cada abrazo que le das
sueñas conmigo.

Soy el pecado que te dio
nueva ilusión en el amor.
Soy lo prohibido.

Soy la aventura que llegó
para ayudarte a continuar
en tu camino.

Soy ese beso que se da
sin que se pueda comentar.

Soy ese nombre que jamás
fuera de aquí pronunciarás.

Soy ese amor que negarás
para salvar tu dignidad.

Soy lo prohibido.

Bullit frenopàtic

2010-07-12T11:10:00.000-07:00

Estos del PP no deixen de sorprendrem, declaracions d’avui:

La Catalunya plural i real és la que va sortir ahir al carrer per celebrar la victòria de la selecció espanyola. ( Alícia Camacho dixit).

I els 1.100.000 manifestants, no eren reals?. Així queden després en les eleccions al parlament de Catalunya. Encara no saben quina és la diferència entre la realitat i la no realitat.Redéu quin bullit frenopàtic el de la dreta espanyola i damunt s’ho creuen. Ai mare.

Espanya campiona del món

2010-07-11T14:38:00.000-07:00

Imaginem-nos un pas endavant amb un utòpic primer pas per algun somniador, imaginem. Visca la república.

( SMS rebut després del partit)

Espot "Somniem"

2010-07-08T14:45:00.000-07:00

El gato al agua

2010-07-06T14:23:00.000-07:00

Tinc que reconéixer-ho. Últimament al fer zapping em pare uns minuts a mirar el gato al agua, programa que s’emet totes les nits al canal Intereconomia. Sempre m’han atret les converses de barra de bar on s’intenta assentar càtedra amb un plat d’olives i una canya de cervesa. És aquesta la impressió que em produeix la tertúlia felina, exceptuant que en les barres de bar no existeix tanta pluralitat fuenteovejunil. ¿Discrepància?. Tots a una.

Els tertulians són de reconeguda tendència conservadora: Carlos Dávila, Eduardo García Serrano, Mario Conde, Isabel Durán....i de quant en quant hi deixen caure algun tertulià de l’esquerra oficial per a que intente miolar dins del gran marramiau. Fet impossible, les urpes dels felins sempre estan afilades.

El divertimento del telespectador està garantit, si a aquest li agrada el discurs apostòlic fatxenda i l’insult gratuït. I a més a més, hom pot intervenir mitjançant un missatge de text enviant la paraula Gato al 25522 ( 1,45 IVA inclòs).

Miau, miau, miau

Maria Coma

2010-07-02T05:12:00.000-07:00

Fem un xicotet tast del disc de la Maria Coma, Linòleum.
Cançó: Dormint

Mentre jo estigui dormint sense cap remordiment,

mentre jo estiguin flotant dins el meu llit, somiant amb àngels...

No trenqueu el meu plàcid descans.

Sorollets de monedes i homes de fil,

paraigües vermells protegint esquimals.

Mentre jo estigui dormint sense cap remordiment,

no me’n recordaré com eren els antics somnis grisos.

Esquerdats... fets per homes d’acer.

Silenciosos i torts i enigmàtics senyors,

amb mirades perdudes i crits amagats.

En procés

2010-06-18T04:06:00.000-07:00

Hui faré un poc de publicitat, no tots tenen la sort de tenir un germà inquiet i artista. Així que hui toca fer la presentació del grup En procés, que com indica el seu nom, encara està en procés de gestació.

Grup de música en procés de construir cançons dins d'una corrent reivindicativa, amb intenció de denunciar i al mateix temps despertar consciències. Format a la Platja de Gandia en vesprades de fum i sed, d'acords i melodies

Notícies relacionades: Un nou grup en procés de creació

Pàgina del grup: En procés

Reflexions passades, problemes passats, problemàtica actual

2010-06-15T14:33:00.000-07:00

Desde siempre, pero sobretodo en los últimos años, se ha buscado universalizar la riqueza universalizando el crédito. Esta solución, tiene por base una mera ilusión óptica, si se puede decir que una ilusión sea una base.

Frédéric Bastiat 1850. Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas
(lo que se ve y lo que no se ve)

Ilargia ( Ken Zazpi)

2010-06-14T03:00:00.000-07:00

Ilargia ( Ken Zazpi)

Esaiozu euriari berriz, ez jauzteko
esan bakardadeari gaur ez etortzeko

eusten nauen soka zara ta itotzen nauena
ametsak sortu zizkidana galtzen dituena

zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko
irrifarrez gero minez eragin didazu negarra
nire sua itzali da, ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

esan sentitzen dudana ez dela egia
une baten sinisteko ez garen guztia

zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko
irrifarrez gero minez eragin didazu negarra
nire sua itzali da, ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

Versió en català:

Vés i diga-li a la pluja
que no torni a venir.
Diga-li a la soledat
que no la vull avui.

Ets la soga que m'aguanta
i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer els somnis
la que me'ls fa malbé.

"Cada nit tinc un desig..
la lluna per tu robaria
gris es perd la seva llum
una obsessió en la llunyania

Un somrís tan mal ferit
el patiment que per tu trobo.
Ja s'ha apagat tot el meu foc
no ets l'única estrella de la nit ... no vull més"

Digues que el què ara sento
no és de veritat
tot el què no són per creure... per creure en un instant

"Cada nit..."

Baixada de pantalons

2010-06-12T06:03:00.000-07:00

A hores d’ara, els valencians ja deuríem considerar la baixada de pantalons disciplina esportiva nacional, bàsicament, per la proporció amb que ho fem, serà per allò que “ los valencianos son muy muelles” que proclamava el conde duque de Olivares. El sucursalisme malaltís dels nostres governats ha fet que el País reafirme dia a dia ser Comunidaz, amb Z de Zarzuela. I ara com no, tocaven les caixes, Bancaixa i la CAM passen a formar part de dos fusions fredes, i el control d’aquestes passa de mans valencianes a mans madrilenyes i asturianes respectivament, gràcies a la esplèndida gestió dels consells d’administració dirigits per la dreta pepera, aquest és el poder valenciano del senyor Camps.

Resulta paradoxal després de tot el que està passant amb les caixes, no sols amb les valencianes, que ningú dimitisca. Que s’estiguen fent fusions entre caixes per mala gestió i que els directius dels consells d’administració i alts càrrecs conserven les seues poltrones.

La peculiaritat del sistema financer espanyol fa que fins ara hi convinguen Bancs i Caixes. Les caixes, a diferència dels bancs, nasqueren amb uns clars objectius socials sobre els ciutadans i sobre els territoris on s’establien. Buscaven que les classes mitjanes/baixes no quedaren excloses del sistema financer pels elevats tipus d’interès, i fomentar l’estalvi entre les classes més humils. Però, si analitzem el que han estat les caixes i l’actuació d’aquestes, podem observar clarament que s’ha primat el interès empresarial a curt termini, empenyorant els estalvis de les famílies en grans obres faraòniques i en rajoles, amb el resultat que tots coneguem.

I ara, les fusions estan en primera ordre del dia, per obtenir ajuda per part de l’estat. I el que resulta paradoxal, com apuntava abans ,es que ningú dimitisca. S’està donant un premi a les males pràctiques bancàries, no es penalitza la nefasta gestió, ni les males inversions. Ningú assumeix responsabilitats, i encara l’estat premia amb fons la fusió de caixes.

I les que han fet bé el seu treball?.

I diuen que volen canviar l’estructura productiva de l’economia?, xorrades.

Paisatge visual

2010-04-19T12:43:00.000-07:00

D’un temps ençà, el paisatge visual valencià s’ha tenyit d’un color rogenc. L’arribada de la crisi econòmica ha paralitzat les construccions que formiguejaven a cada racó del territori , tractant d’aprofitar una realitat sempre efímera, fugaç, emmirallada per un continu creixement econòmic. I la paràlisi ha revestit amb nous pigments, de rajoles nues, aquest país de grues i cement, de sol i platja, de gurtels i fabres.

I la societat s’adapta a la realitat mostrant-se condescendent amb els lladres de guant blanc i corbata planxada, últims responsables de requalificacions i pais, al·legant que tots són iguals i Darwin és més present que mai. S’eixampla l’ombra del dubte. Ens furtaren la vergonya, revestiren la realitat amb l’opacitat del discurs solemne i ja res ens sorprendrà, ni la neu a l’estiu.

........................................................................

i l’espai serà desert

i amb la boca oberta

tragaràs silenciosament,

t’ensenyaren a callar

a no dir res,

a acariciar un demà

amarg,

a assumir-lo com a teu,

horitzó esquerdat

De pensions va el tema

2010-02-08T14:56:00.000-08:00

El govern de ZP s'ha clavat, de nou, en un bon fangar. Quan l'Espanya de la Champions Ligue està en promoció de descens a tercera regional se'ns planteja, des de les altes esferes dirigents, l'etern problema de la piràmide poblacional en les societats desenvolupades, o post revolució industrial, i la repercussió d'esta sobre les pensions. El govern pressionat per les instàncies internacionals i per la premsa econòmica britànica a decidit enfangar-se un poc més. I això que el barral és d'una consideració més que excessiva, només cal anar a les últimes dades de l' EPA ( Enquesta de Població Activa) del quart trimestre del 2009 per constatar l'evidència:

El nombre de parats a l’Estat se situa en 4.326.500, esta xifra és deguda a un increment del nombre d’aturats en 203.200 persones més que el trimestre anterior. En un any el nombre d’aturats s’ha incrementat en 1.118.600. El nombre d’assalariats en l’últim any a disminuït en 815.500 dels quals, 668.000 tenien contracte temporal.

Quan el grau important de lesions és més que notori s'encaboten en traurer al camp un altre lesionat, i la pregunta és simple, és este el millor moment?. La realitat innegable d'una crisi més que financera ens portaria a afirmar que no. Que seria millor obrir la caixa de pandora de les pensions en un moment més fructífer econòmicament parlant i solucionar d'una tacada un problema endèmic de les societat madures, on la baixa natalitat, fa que se tinguen que buscar noves formes de finançament de la vellesa. Però si estan disposats a jugar, coixejant i lesionats, podrien començar per ells:
Reglament de pensions parlamentaries (14/07/2006).La pensió d'un diputat en les corts espanyoles:

7 anys de parlamentari cobrara un 80% de la pensió.
De 9 a 11 anys de parlamentari cobra un 90% de la pensió.
Més de 11 anys de parlamentari cobra el 100 % de la pensió.

I això només és un exemple del congrés dels diputats, queden per analitzar els demés parlaments autonòmics, governs i altres instàncies burocràtiques espanyoles.

La serp que es mossega la cua

2010-01-28T03:59:00.000-08:00

En el post de l’altre dia, Salaris Baixos, vaig fer una crítica a les declaracions de la CEOE. Però, per què la patronal pensa així?, sobre quines teories econòmiques es basen aquestes declaracions?. Els empresaris tiren de manual d’economia clàssica. Analitzen el treball com un producte qualsevol que es ven i compra en un mercat, és a dir, com si foren taronges. El treball com les taronges té el seu preu, en el cas del treball és el salari, determinat aquest per la interacció de l’oferta i la demanda. Quan incrementa el salari, incrementa l’oferta de treball, hi ha més gent disposada a treballar. Si incrementa el salari, les empreses demanden menys treball.

Si els empresaris pensen que el treball és una simple mercaderia, el diagnòstic està clar, l’elevat atur és una qüestió de preus. Com les taronges, si un venedor no pot vendre les taronges el que farà serà baixar els preus. Per tant, si se moderen les prestacions dels treballadors, l’atur anirà disminuint, ja que l’oferta de treball disminuirà perquè part de la població no estaria disposada a treballar per salaris inferiors i passarien a formar part de la població inactiva, això portaria a que la demanda de treball anés incrementant ja que les empreses contractarien més treballadors desembossant menys diners.

El que no tenen en compte els empresaris, es que menors salaris porten a una reducció de la despesa en consum. Si la gent gasta menys es venen menys productes i per tant, els empresaris per vendre els seus productes tindran que abaratir preus. Es produiran baixades de preus que tindran incidència en la demanda de treball per part de les empreses, a menor benefici, reducció de plantilla. I la serp se mossegaria de nou la cua, major atur.

Salaris Baixos

2010-01-20T15:49:00.000-08:00

Per les declaracions els coneixereu." La CEOE achaca a los salarios y al elevado coste de los despidos que la destrucción de empleo en España sea mucho mayor que en el resto de los países de la Unión Europea". Aquest fill de putisme verbal que tant agrada a la CEOE no és una pràctica estranya. Al començament de la crisi, per boca del seu president, ja van apuntar que “ sería bueno hacer un paréntesis en la economía de libre mercado” Però no ens enganyem, la CEOE no representa la majoria del teixit empresarial espanyol, quan aquest, bàsicament, està compost per xicotetes i mitjanes empreses que, a hores d’ara, estan amb l’aigua al coll o enfonsades en la puta desesperació. I sorprèn que sempre ixen els llepaculs de les grans corporacions subsidiaritzades pel govern de torn, o amb subcontractes monopolístiques amb el rerefons d’un concurs amanyat o d’una concessió d’una activitat econòmica concreta, dient que això de l’atur és cosa dels salaris elevats dels treballadors. ¿ Elevats?. Un estudi publicat fa uns dies per la prestigiosa escola de negocis IESE i per Adecco apunta que un espanyol cobra la meitat que un anglès, un holandès o un alemany.

Si parlem de salaris i d’ acomiadaments elevats, parlem-ne. “Goirigolzarri abandona el cargo de consejero delegado del BBVA con una pensión superior a 50 millones de euros”. "El presidente de Iberdrola ganó casi 17 millones en 2008 entre sueldos y gratificaciones".

¿ Com poden dir tot això dels salaris quan una de les empreses del president de la CEOE deu a la plantilla uns 2,5 milions d'euros?.

És fàcil parlar de salaris, posar els dits en els ulls dels assalariats i al mateix temps obligar-los a caminar però, ¿ quan assumiran el grau de culpabilitat els gestors de les grans corporacions?. Potser, al segle vinent.

VIP's

2010-01-06T14:56:00.000-08:00

Definitivament no entenc res. M'envien per correu electrònic la notícia que la diputació va pagar 28.420 pel lloguer d'un palc en el Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo. En el preu no venia inclosa la consumició; els canapès, la beguda i les copes anaven apart. És un exemple més del putiferi i de la poca vergonya dels nostres excel·lentíssims. Dia rere dia comprovem la falta d'ètica d'uns polítics que sempre que poden se'n van al llit amb les meuques més cares això si, la factureta que la pague el contribuent. Un contribuent castigat amb pujades d'impostos, amb llargues cues de desesperances en oficines d'atur, comprova com els caradures professionals gasten diners, diners i més diners, en capricis. Menuda hipocresia la dels salvadors de pàtries. Això si, ells són VIP's. Ho recorden constantment als ciutadans de a peu, VOSALTRES IMBÈCILS PAGUEU, calleu i si això , voteu cada 4 anys.

Bon Nadal

2009-12-26T04:22:00.000-08:00

El fals liberalisme espanyol

2009-11-15T11:01:00.000-08:00

En el següent enllaç, Els falsos liberals i el mur ,podeu llegir un interessant article sobre el fals liberalisme espanyol, escrit pel Francesc-Marc Álvaro. En ell l'autor reflexiona sobre aquells pseudoliberals espanyols que proclamen el seu liberalisme aixecant la bandera del conservadurisme més extrem.

Menaix a truà

2009-11-11T02:22:00.000-08:00

El menjar de la fam

2009-10-12T04:08:00.000-07:00

L'altre dia vaig llegir el llibre El menjar de la fam, publicat en la col·lecció la biblioteca quatretondenca. En ell se'ns relaten les dificultats i les peripècies que feien els quatretondins per portar-se alguna cosa a la boca en temps de postguerra. El llibre està ple d'anècdotes adobades amb el millor humor valencià;

"En una casa va fer nit un pelegrí. A l'endemà, quan se'n va anar va dir als amos: “ Hijos, quedaros con los ángeles i arcángeles, que yo me voy con el Padre eterno”. Després descobririen que s'havia emportat d'amagat uns rastres de balanquets i altres embotits que tenien de la matança".

Després de llegir l'anècdota vaig pensar, cotxes de luxe, pelucos, prostitutes, diners negres, vestits...segle XXI tenim els pelegrins a dintre del govern i el pitjor de tot, es que tots ho sabem i els deixem fer.

Reflexiones de una noche de verano

2009-08-19T17:57:00.000-07:00

Leo un discurso de Robespierre, “no os engañéis, aquello que garantiza la duración de su poder son las inmensas facilidades que desde hace mucho tiempo se han procurado para propagar el error e interceptar la verdad”, suena Mahler en mi ipod, el creador se enfrenta con su época superando las formas clásicas, la innovación siempre se consigue rompiendo la línea continua de la tradición no para enterrarla, sino para llenarla de texturas. Leo en una pared la siguiente frase: “ donde hay una necesidad nace un derecho”. Pienso, después me planteo lo de existir. Seguir la corriente como los peces muertos, golpea la cultura de masas la pantalla del televisor, un Mc menú en la tour de 330 mètres. Amanece el día, la luz, un cuadro de kandinski, el color como lenguaje de la existencia. El día y la noche. Las nubes son pequeños trozos de retales que alguien olvidó recoger. En todo pensamiento se cumple que la idea central al cuadrado es igual a la suma de las ideas racionales e irracionales al cuadrado. Pienso, después me planteo existir……

Ante la ley

2009-08-03T18:43:00.000-07:00

Revistes digitals

2009-07-14T03:40:00.000-07:00

Enllaços a dos revistes digitals

Quatretonda Digital

Quatretonda Digital. Revista digital independent, lliure i autònoma al voltant de Quatretonda. El seu objectiu és parlar de "la cosa pública"del poble, aportant treballs creatius, literaris , intel.lectuals.

Crònica Opinió

La revista Crònica que podíem comprar a les papereries de la nostra comarca interromp temporalment l’edició en paper de la seua revista Crònica i només es podran llegir en format digital les opinions dels seus col•laboradors.

Atraco Frustrado

2009-07-07T14:50:00.000-07:00

El mismo día que el papa Benedicto XVI presenta una nueva encíclica, Caritas in veritate, de marcado carácter social, según apuntan las fuentes periodísticas, en la que aboga por un nuevo orden financiero que busque el bien común y el retorno a los principios tradicionales como son la transparencia, la honestidad y la responsabilidad, me cae en las manos un libro de poemas del premio nobel alemán Günter Grass, titulado poemas, y en su página 33 leo el siguiente poema:

Atraco Frustrado

El miércoles.
Todos sabían cuántos escalones subir,
qué timbre apretar,
la segunda puerta de la izquierda.
Reventaron la caja.
pero era domingo
Y el dinero estaba en la iglesia.

L'egoisme individual en l'esfera política

2009-07-05T07:21:00.000-07:00

L’egoisme com a comportament de l’individu

Si analitzem el comportament d’un individu racional, veurem com aquest tendeix a percebre el món d’una manera individual, assimila el que percep seguint un sistema personal i expressa les seves expectatives i experiències d’una forma característica intrínseca a ell. Analitzant aquest comportament, podrem observar com la majoria de les decisions adoptades estan regides per l’egoisme individual, contraposat al terme d’altruisme individual, entenent aquest com la contribució al benestar d’un individu a costa del propi. Així en les decisions, s’intenta afavorir el benefici propi o del col•lectiu al que pertany, ja siga per relació professional, familiar o afectiva.

El comportament egoista en l’esfera política.

L’esfera política és l’encarregada de gestionar els béns públics, garantir la competència, la igualtat d’oportunitats entre ciutadans i el correcte funcionament d’un país. Els comportaments dels individus dintre d’aquesta esfera no poden estar regits per l’egoisme individual, ja que si es regeixen per aquest s’allunyen dels objectius naturals de la política però, què passa quan l’esfera política es regeix per comportaments egoistes individuals?, doncs, que es fomenta l’amiguisme i el clientelisme. S’aproven lleis que beneficien l’abús de poder mitjançant condemnes insignificants o reduccions d’aquestes. Es distorsionen les dades públiques, falsejant una realitat que no es còmoda per als governants; despeses sense justificar, apropiament il•lícit d’ajudes públiques, obscurantisme en la licitació publica. L’esfera política marcada per comportaments egoistes, s’allunya de l’ètica i cau en la ineficiència més absoluta. En comptes de marcar les pautes de comportament i control, l’esfera política amb aquest comportament intenta traure-li tot el suc al càrrec que ostenta.

El filòsof francès Montesquieu reflexionava dient: “ tot home que té poder tendeix a abusar-ne i a arribar fins on troba els límits. Amb l’objectiu de garantir les llibertats, cal frenar el poder”. O es corregeixen aquests comportaments aplicant dures sancions correctores, o es limita el poder dels representants dels ciutadans, però si no s’aconsegueix solucionar-ho, continuarà perpetuant-se la ineficiència i la mala gestió, que segurament serà la cosa més probable que passe, coneguent la idiosincràsia de la societat espanyola.

Plou

2009-05-27T11:26:00.000-07:00

Moltes vegades ens passa que escoltem una cançó i no podem deixar d’escoltar-la. I la repetim cent vegades. Play. Play. Això és el que m’està passant amb la cançó Plou del grup Élena. És molt bona. A compartir-la.

Cada tro, cada llamp, fa més llum
i crec que sona més alt
fa tres dies que no fem el sopar
crec que estic aprimant-me.

Fa molt vent i al carrer
la gent s'amaga dins els establiments
la persiana s'ha tornat a encallar
això és un desastre.

Uh... ara es fa d'hora més fosc
tot canviarà de color
començant per la cara.

Uh... ja és aquí
ja ha arribat el fred
Uh.., crec que avui soparem galets.

Uh.. ara es fa d'hora més fosc
tot canviarà de color
començant per la cara.

Uh.. és el final de l'estiu
on tota cuca hi viu
com deia la iaia.

Ara es fa d'hora més fosc
tot canviarà de color
ja hem tret les mantes.

Camps i Montilla

2009-05-25T10:59:00.000-07:00

L'altre dia es reuniren al Cap i Casal Paco Camps, alias Francesc a Canal 9, i José Montilla.........

Rita Barberà parlant valencià

2009-03-20T11:39:00.000-07:00

En el següent video podem vore Rita Barberà parlant valencià, i tot n'hi ha que dir-ho, no ho fa del tot malament. Aupa Rita.

Tornem a l'economia

2009-02-28T14:24:00.000-08:00

El passat dilluns 23 de febrer escrivia Miguel Barrachina, en el diari electrònic Pàgina 26, un article sobre economia. L’autor defensava el sistema capitalista, exposant quins eren els errors que havien comés tant governs com reguladors i com estos ens havien portat a la situació de crisi actual.

Per continuar amb l’article, crec que és important fer algunes consideracions ja que l’autor, volent o sense voler, va ometre parts importants que expliquen la situació actual. F.A.Hayeck, un dels màxims representants teòrics del lliure mercat i del pensament liberal, considerava que el sistema de competència i de mercat necessita una estructura legal intel•ligentment traçada i ajustada contínuament que previnga el frau i l’abús ( inclòs en aquest l’explotació de la ignorància).Així, considerant les errades en la regulació, també haurem de considerar el frau i l’abús com una de les causes que ens han portat a la situació actual. Un abús que s’ha dut a terme en la gestió de grans empreses o en algunes instàncies polítiques, tant autonòmiques com locals.

Fa massa temps que els ciutadans aguantem la falta d’ètica d’alguns governants que s’aprofiten de la ceguera de la justícia respecte als alts càrrecs, això si!, tu no pagues a hisenda, que veuràs!. Massa temps portem aguantant el malbaratament de recursos i la falta de transparència en els comptes públics.... i fent la mateixa referència a l’eslògan de Clinton; és l’economia, estúpid, sobretot l’economia pública de contractes milionaris de baix mà, de contractes als amics de grans banquets i grans sopars, de contractes poc clars, de nul•la transparència i de sobrecostos pressupostaris.

Resulta paradoxal , després de la que està caient, veure com se’ns dóna lliçons d’economia liberal, de les bondats del mercat i de la importància de la regulació. No fa falta anar als llibres de teoria econòmica per veure que de liberals no tenen ni el nom, populars, conservadors i intervencionistes, a més no poder. O es què ara n’hi ha una nova modalitat de liberalisme i encara no ho sabem ?.

No emprenyeu el comisari

2009-02-27T11:27:00.001-08:00

L’altre dia rebuscant en una parada de llibres a 1 euro, vaig trobar un llibre del Ferran Torrent que no havia llegit; No emprenyeu el comissari, i clar, a 1 euro no vaig dubtar en comprar-lo. I com tots els de Torrent és brutal, tot seguit copie literalment un xicotet passatge del llibre que em va fer molta gràcia.

- Bon dia, Jacint- saludà Fede amb veu cordial.
L’enllustrador, conegut pel seu cabreig permanent, a causa, entre altres coses, de la nombrosa presència d’ultradretans al districte, contestà sense alçar la vista:
- Ni bon dia ni hòsties. La pròxima vegada que aparques d’esta manera cride el municipal.
- Collons, no sigues mamó.
- ¿ Mamó jo?. Fa trenta anys que sóc de la CNT- s’enfurí l’enllustrador alçant la veu i mirant els vianants, orgullós-. ¡ Escolta-ho bé, trenta anys! ¡ Tinc el número cinc de carnet...!.
Un jove empleat del quiosc prengué la paraula:
- Doncs a vore si te’l renoves, Durruti, que estàs més cremat que l’orella de Niki Lauda.

Economia empírica

2009-02-20T09:39:00.000-08:00

- Entonces Señor Holmes, ¿ Cuál es su teoría sobre la desaparición de Mrs Frances?.
- Mi querido Watson, ¿ Cómo quieres que tenga una teoría si todavía no dispongo de toda la evidencia?.

* Sherlock Holmes en la desaparcición
de Lady Frances Carfax.

Castells en l'aire

2008-09-27T09:49:00.000-07:00

La construcció de castells en l’aire, com a comportament col·lectiu inversor, sembla ser que és intrínsec a la naturalesa humana. Si ens remuntem en la història, podem trobar exemples d’aquesta idea. Traslladant-nos a l’Holanda de principis de S.XVII trobem la febre dels “Tulipans”, el preu d’aquests va començar a pujar estrepitosament i quan més s’elevaven, més persones consideraven que era una inversió intel·ligent invertir en Tulipes. Exemples al llarg de la història no en falten, la bombolla dels mars del sud a la Gran Bretanya del S XVIII, o remuntant-nos menys en el temps, la crisi financera i immobiliària del Japó dels anys 90, la dels punt.com, o la bombolla immobiliària espanyola actual, sense oblidar el famós crack del 1929.

Les expectatives futures de guanys porta al col·lectiu inversor a guiar-se per aquestes en comptes d’analitzar la realitat econòmica actual, i això comporta invertir en béns o accions confiant que la inversió feta en un determinat valor segur que s’aconseguirà vendre a un preu molt més elevat. Així, confiant en aquella teoria del més bobo, “sempre hi ha algú més bobo que tu que estarà disposat a pagar un preu més elevat” s’inverteix en valors sense mirar el sostre d’aquests. Això si, quan aquests toquen sostre, el castell es desploma per art de màgia i gran part del col·lectiu es veu afectat. Això és el que comporta guiar-se per les multituds, Gustave Le Bon va escriure: “ en les multituds el que s’acumula és l’estupidesa i no el sentit comú”. Per això hi ha que tenir clar que “res quantum valet quantum vendi potest”, és a dir, el valor d’un objecte es el que l’altra persona està disposada a pagar per ell, i clar està, no sempre s’està disposat a pagar el oro y el moro.

La carretera

2008-08-03T07:05:00.000-07:00

El ministre d’economia, Pedro Solbes, ha presentat unes noves estimacions que rebaixen les previsions de creixement econòmic per sota del 2 %. El mural econòmic que se’ns dibuixa -disminució del PIB, increment de preus, increment de la taxa d’atur, increment de la taxa de morositat, restricció creditícia- és preocupant. Entrar en disputes lèxiques, com fan els polítics, sembla estúpid i poc productiu, no és el nom de la cosa el que importa sinó la cosa en sí. Les xifres actuals reflecteixen un esgotament del cicle econòmic, una desacceleració seriosa de l’economia tant estatal com mundial provocada per l’increment del preu de les matèries, tant del petroli com dels productes bàsics, apuntalada per una crisi de confiança en el sector financer.

Si ens centrem en Espanya, existeix un factor diferencial amb la resta d’Europa, el nostre model de creixement està basat en un elevat endeutament, de les famílies, de les empreses constructores i auxiliars de la construcció, finançat per bancs i caixes sense tenir en compte el risc que això podia comportar en el futur més immediat. ¿Realment pensaven que totes les macrourbanitzacions i els habitatges de nova construcció eren viables? Sols l’horitzó és rectilini fins l’infinit. El govern, per fer front a la situació actual, pot dur a terme tres accions diferents. Un xicotet i senzill exemple ens servirà per explicar-les.

Fem un exercici d’imaginació. Tenim una carretera molt transitada però que es troba en males condicions. La carretera serà la situació econòmica actual. Davant la deficiència de l’asfalt, els responsables es plantegen tres accions; la primera és no fer cas de les queixes dels conductors i no reparar la carretera. Això afectaria negativament els conductors i, davant la negativa de les autoritats responsables de dur a terme la reparació, mirarien de buscar rutes alternatives més eficients (és a dir, davant la negativa d’actuació de les autoritats, les empreses buscarien països més eficients, fuga de capitals). La segona acció seria fer cas a les queixes dels conductors i reparar la carretera mitjançant pedaços, és a dir, allà on hi ha una esquerda tapar-la amb material. Aquesta acció a curt termini tindria un xicotet cost perquè s’utilitzaria poc material i en un dia o dos estaria arreglada i les molèsties ocasionades serien mínimes. Però a llarg termini, la reparació s’hauria de tornar a fer, eixirien noves esquerdes que comportarien un cost més elevat de reparació (és a dir, davant la situació actual el govern por portar a terme mesures a curt termini, que seran eficients per al moment, però que sols serviran per tapar forats).

La tercera acció seria asfaltar la carretera. Aquesta acció seria a curt termini la més costosa. Durant la setmana la carretera estaria tallada o la circulació seria molt reduïda. A més a més, l’asfalt de la carretera comportaria una despesa molt més elevada que posar pedaços. Però a llarg termini no hauria de tornar a invertir, i amb els diners que s’estalviarien podrien millorar la senyalització i oblidar-se del paviment perquè aquest seguiria en bones condicions (és a dir, davant la situació actual el govern pot combinar mesures a curt termini i a llarg termini, que servirien per eixir de la situació actual tot incidint en un canvi en el model productiu actual molt vulnerable davant les situacions d’incertesa i de recessió).

Aplicant aquest mateix exemple a la situació actual, és molt prompte per valorar si les mesures que està adoptant el govern són correctes, les màquines tot just estan començant a treballar, quan acaben la feina veurem si han asfaltat la carretera o sols hi han posat un pedaç, que en el pitjor dels casos, serà millor que no fer res.

Professionals de l'ofici

2008-07-10T23:03:00.000-07:00

El més antic dels oficis no sempre s’exerceix en carrers foscos o en prostíbuls solitaris de carretera. No cal visitar un bordell per veure professionals experts en l’art de la submissió. Dia rere dia, els valencians, podem veure figures nodrides amb un argumentari fal·laç, partidari i partidista exhibir l’esmentada pràctica amatòria per a delit del client. No tracten de dissimular-la, tot el contrari, l’ostenten amb vehemència, la qual cosa els porta a la llepada constant, a la genuflexió gojosa, matí, vesprada i nit.

Per a estos professionals el codi deontològic és una peça de roba molesta, sobretot quan arriba la nit i la cosa se’n va de mare. I l’orgia es converteix en una bacanal cantata, Libérate- cantava Rafael Conde el Titi, i la tergiversació de la realitat porta a l’orgasmus infinitus per a plaer del populatxo.

I l’èxtasi final arriba quan la satisfacció, pel treball ben fet, regalima gola avall i la degradació informativa es perpetua inexorablement en el temps, mentre la factura del servei la paguen amb els nostres diners. Què vos passa valencians?- cantaria Paco Muñoz.